espaibuit

🔥 Resum:

⛓️ Relacionats:

Recerca 🐴

Idees 🦄

Guió 🐲

• No et f*** alumnes.

S’entén fàcil, no? Aprofitar el poder, la seguretat i la fascinació que generes fent classes per a anar-te’n al llit (o a la dutxa, al despatx…) amb alumnes és, a més de zero ètic, molt poc professional, encara que sigui consentit i l’estudiant major d’edat. No fa bé ni a la teva reputació, ni a la de l’alumne/a ni a la de l’escola/institut/universitat. A més d’abús de poder, pot generar un conflicte d’interessos (estàs avaluant aquella persona). I si no us podeu aguantar, espereu que acabi el curs i llavors som-hi tots.

• No bolquis les frustracions

Tu i jo sabem que no hi ha feina. Que d’això només hi treballarà regularment, amb sort, un dos per cent de l’alumnat. Però no et tu qui ho ha de decidir. Així que intenta no sentenciar, que no ets l’oracle de Delfos. Tampoc no és qüestió de prometre -com fan la majoria d’escoles- que si persegueixes els teus somnis es faran realitat. S’ha de trobar un equilibri entre generar expectatives i explicar la realitat. Però si no pots evitar escopir sobre els teus alumnes la teva frustració, tu, que volies ser el Marlon Brandon català i has acabat fent una extraescolar a un centre cívic de Sant Boi, i t’agrada trencar aspiracions fent-te l’expert, el realista, el “fes-me cas, ni ho intentis”, considera la possibilitat de dedicar-te a altres feines on la teva frustració et jugui a favor, com el kick-boxing.

• Tothom mereix la teva atenció

Hi ha alumnes brillants i n’hi ha que no n’agafen ni una. N’hi ha d’educats i d’altres que et desperten instints assassins. N’hi ha de motivats i mandrosos. Generosos i egoistes. Polits i poc amics del sabó. Hi ha de tot en aquest món. Però tothom té el mateix dret a rebre la teva atenció, consells, correccions, notes i ànims. Hi ha alumnes que fan mandra, jo ho sé. I alguns que no et cauen bé. De la mateixa manera que com a alumne tens mestres que no et cauen bé, oh, sorpresa, també passa a la inversa. Però, ai las!, resulta que els teus alumnes, per sort, no són els teus amics, ni tu el d’ells. Fora de classe, a final de curs, feu els sopars i les birres que faci falta. Però ara tens un poder i una jerarquia, per molt difuminada que estigui perquè al teatre fluïm i som tots amics. Si algú et falta al respecte, tens tot el dret a fer-lo fora. Marca límits. Sigues contundent, si fa falta. O empalagosament dolç, si és més el teu estil. Però no facis diferències. Aquestes diferències només amplien la bretxa: cada vegada els “bons” ho fan millor i, segons el teu criteri, els “dolents” ho fan pitjor.

• Psicol·logia bàsica

Si ets capaç de copsar la riquesa amagada en els silencis d’un personatge o en una acotació aparentment insignificant, sigues així de fi a classe. No t’emborratxis de tu mateix i les teves lliçons magistrals i posa la mirada a la classe. L’energia, la concentració, les mirades, els silencis. Entén amb qui treballes. Hi ha gent que funciona amb canya i pressió, aprofita-la. I hi ha gent que és l’últim que necessita perquè es bloqueja. No forcis, perquè no en treuràs res de bo.

• Recondueix l’energia

De la mateixa manera que hi ha un abisme entre l’obra que escrivim i la que s’acaba fent, també l’hi ha entre la classe que preparem i la que acaba sent. Un bon mestre és el que no imposa el mapa sinó el que entén el territori. Eh que t’agrada la impro? Reaccionar, el sí màgic, remar a favor, fer soufflé. Doncs a la classe igual: has de saber llegir i anar a favor. Deixar el teu ego en suspensió i intenta entendre què cal fer ARA.

• Crítica constructiva

Fins i tot si a tu t’encantava que et fotessin a parir perquè això et va fer un artista amb ferida que va aprendre com anava el món i deixar-se d’hòsties, no ho facis. Però ni a les classes ni al món professional ni enlloc. La professionalitat és dir que no funciona, amb claredat i respecte, i intentar trobar la manera de corregir-ho o millorar-ho. PUNT. Les lapidacions te les pots estalviar. Sobretot perquè els errors són una part del procés i s’han d’abraçar amb totes les forces. Un professor ens va ensenyar que l’actitud més noble i útil per a l’actor és la “resistència al fracàs”. Fracassa amb un somriure i a la propera sortirà millor.

• Treballa per capes i nivells

Demanaries el mateix a una optativa de tennis que a Rafa Nadal? trobar una altra comparació millor. Doncs no pots demanar la mateixa exigència a tots els alumnes. No pots demanar a un batxillerat escènic, el taller final de l’Institut del Teatre o un grup amateur de barri. Ni tan sols els pots parlar amb el mateix llenguatge: cadascú té uns referents, un nivell i una educació. De nou: llegeix on ets i decideix com actuar.

• Disciplina

L’art dramàtic és tot s’hi val, ens estimem, fluïm, no tenim horaris, no hi ha regles… No. L’art és un caos, sí. Però un caos ordenat. I si es vol fluir i perseguir la llibertat, paradoxalment, s’ha de marcar línies, establir horaris, convencions i rituals. Només així es crearan grups respectuosos, cohesionats i treballadors.

• Actualitza’t

Predica amb l’exemple: ves al teatre, a museus, al cine. Escolta els grups moderns, els bons i els dolents. Jo he tingut professors que s’havien quedat atrapats als anys setanta. Que a l’última obra que havien vist encara hi havia el Felipe González.