He intentat fer l’exercici de preguntar-me pel significar dels tres contes.

Microrelat 1: Els dos primers mariners, davant les ambigüitats del missatge que llegeixen, són del parer que la nota és d’un temps i d’un lloc indeterminats i que, per tant, no val la pena anar més enllà. El tercer, no obstant, argumenta que no hi ha raó per a no buscar, que aquesta illa, “Aquí”, és a tot arreu. Els mariners, avergonyits, queden muts. Del que parla aquest conte és de la tendència humana a buscar raonaments per a la inacció, per a desentendre’s de la crida a la responsabilitat. És aquest tercer pescador la figura que retorna el sentit del deure: a tot arreu es necessita ajuda, tant si ve d’una ampolla com si no, i la covardia o la indolència no poden ser mai la resposta.

Microrelat 2: En aquest relat se’m presenta més d’una imatge o sentit possible. La més evident és que es tracta d’un personatge que, obsessionat amb la figura de l’amant, a qui dedica rius de tinta, acaba sent abandonat per ell o ella. Tot indica que aquest full que es troba al llit és la nota d’acomiadament, que en el relat es presenta com una resposta irònica a l’extensa producció literària que portava el seu nom. Una explicació a aquest abandonament és que aquest personatge estava tan capficat en la imatge idealitzada de l’amant que s’havia oblidat de la seva existència en el pla de la realitat i ella -o ell-, cansada, n’acaba fugint. L’altra possibilitat quan pensem en un full trobat és una nota de suïcidi, en aquest cas del mateix escriptor -o de l’amant, ves a saber-, però l’explicació que en resulta potser és una mica massa recargolada.

Microrelat 3:

Un home nota la presència d’un llop a casa i el cerca de manera malaltissa. Creiem que pot tractar-se d’una obsessió sense fonament fins que sabem que els veïns es queixen dels udols. Gràcies a una trampa aconsegueix enverinar el llop, que resulta ser ell mateix. En una explicació més científica, ens pot parlar d’algun tipus de transtorn mental. D’un home que es creu o, d’alguna manera, es “transforma” en llop, udola per les nits i que, com en les històries d’homes-llop, no recorda res quan torna a la seva faceta humana. En tot cas, aquest conte probablement ens parla del cantó fosc de l’ànima, dels baixos instints, que tot sovint es manifesten en forma de llop o de bèstia -com aquest home-llop que comentava o en Jekyll i Hyde-.