LA BALENA BLAVA

Testimonis:

• veïna
• policia
• professora
• amic

---

Veïna

Els pares? Doncs no m’ho vull ni imaginar. Mira, només de pensar-hi, goita, com se’m posa la pell. Una cosa així et deixa… Que si els conec? Oi tant. Els conec, sí, són del barri. Cada dia em compren el pa. Molt agradables, molt, i molt bona gent, pobrets. Ai, Senyor… Com s’aixeca el cap, després d’això? Miri, a mi se m’ha mort el pare, la mare, els dos germans, al cel sien. Però que se’t mori una filla, Déu meu, així no és com han de ser les coses, això no li ho desitjo ni al meu pitjor enemic. Que no en tinc, vaja, gràcies a Déu.

Policia

A data 14/02/2017 a les 12:25, es pren coneixement per mitjà de trucada telefònica que una persona no identificada s’hauria precipitat contra l’asfalt des del terrat d’un bloc de sis pisos d’aquesta ciutat al carrer Àngel Guimerà número 7.

A les 13:09, constutït el personal policial al lloc dels fets amb la metgessa de guàrdia, Doctora Mª Eulàlia Orriols, de l’Hospital de Santa Caterina, es constata el decés d’una persona de sexe femení, qui en vida fou LAIA DOMÈNECH, de 15 anys.

Professora

Perdoneu, està tot tan desendreçat, quin desastre. Han estat uns dies una mica complicats. La policia encara està interrogant alguns companys, però jo crec que perden el temps. Ara, amb això d’internet, tot passa fora. Que voleu un te? Segur? Sí, aquesta és la classe de quart ce, la foto de final de curs de l’any passat. El Kevin, la Marta, l’Ahmed… I aquesta és la Laia. Sempre tan discreta, ella. Bones notes, molt estudiosa. Les reunions amb els pares eren una bassa d’oli, sí? mai cap toc d’atenció, mai res preocupant. El seus pares, sobretot la mare, en treien importància. Però jo sé que n’estava molt d’ella, n’estava molt orgullosa. Això de l’internet hauria d’estar prohibit, t’ho juro. Ahir els deia als meus alumnes, penseu que és com una porta a un altre món: pot ser el cau que porta al País de les Meravelles o la caverna cap a l’Infern de Dant. Jo, mentre pugui, només treballs a mà, llibres físics i enciclopèdies. Això meu és una causa perduda, ja ho sé, què hi farem. Males companyies? Dins de classe, no. Era amiga de la Marta acabar

Company

Sí, s’ha posat de moda. Es pot dir? Ma mare no vol que en parli. No poseu el meu nom. Doncs primer et fan fer proves petites, talls als braços i així, i després l’administrador et passa uns vídeos que has de mirar, coses així. Una de les proves és posar-te “i_am_whale” al perfil. Ara ho sap tothom, potser ja ho han canviat, però quan s’ho va posar la Laia no ho sabia ningú. Ni tampoc què volia dir que es pintés una balena al braç. Ens va fer gràcia. Era estrany, això sí, perquè la Laia no era de fer aquestes coses. A mi em queia bé, però sempre anava una mica al seu rotllo. Les últimes setmanes feia molt mala cara, suposo que per això d’haver-se d’aixecar cada dia a les quatre de la matinada i veure vídeos de terror, o passejar-se pel terrat d’un edifici, o d’un pont… arreglar això.

Infermera

Era un dia especialment tranquil i serè, la veritat. Recordo que estàvem en la pausa de l’esmorzar, a la saleta, i algú ho va dir: quin bon dia que fa. Quina tranquil·litat i quin bon temps, per ser febrer. Que curiós, no? Potser no hauríem de dir les coses en veu alta. No van passar ni deu minuts que vam rebre l’avís d’una noia inconscient al terra, al peu d’un edifici. Un impacte mortal per caiguda o suïcidi, ens diuen. Una noia, jove. El cafè se’ns va tallar a l’estómac i el croissant es va fer un tap. Van demanar una ambulància medicalitzada per a constatar que ja no s’hi pot fer res, un viatge absurd avançant a pas frenètic entre cotxes que s’aparten amb aire greu, amb aquella consciència del deure ciutadà que

La mare és la doctora! Gir. Parlar sobre la mare. I sobre el pare.

La Balena Blava (extrets)

Dia 2: Aixeca’t a les 4:20 i mira els vídeos de terror i psicodèl·lics que l’administrador t’envia.

Dia 4: Dibuixa una balena en un full i envia-la a l’administrador.

Dia 5: Si estàs llest per a convertir-te en balena, escriu “sí” amb un ganivet a la cama.

Dia 9: Has de vèncer les teves pors.

Dia 17: Puja al terrat de l’edifici més alt que trobis, queda’t al borde durant una estona.

Dia 21: Tenir una conversa per Skype amb una altra balena (un altre jugador o l’administrador).

Dia 22: Puja al terrat, queda’t amb les cames penjant.

Dia 26: L’administrador t’enviarà la data de la teva mort, que hauràs d’acceptar.

Dia 28: No parlis amb ningú durant tot el dia.

Dia 50: Salta des d’un edifici alt. Treu-te la vida.