Conte 7 (en realitat 6)
Avui és l’últim dia, ho juro. Fins aquí hem arribat. Noto la gota al clatell: l’última suor freda que vesso per a aquests imbècils. Pot ser que els focus estiguin massa forts? Ah, no, cap problema, és que fa una calor… I ric com un idiota, per variar. Tanca els ulls, va, últim dia i els envies a fer punyetes. Mira’ls, amunt i avall, quant de talent llençat a la brossa. Entrem en mig minut. Inspira, aguanta l’aire, expira. No et fotran més.
-Bona tarda. Com esteu? Us odio. Soc el Martí Dalmau i això és “Cuina o rebenta”. Avui farem una recepta de pop a la gallega, que original, però amb un toc especial. Ens ajudarà el nostre amic Nap King Col, qui escriu aquests guions?, a veure si avui vol presentar-se. Va, surt, home! Que no hi ets? En quin moment això s’ha convertit en un programa infantil? Apa, què hi portes dins d’aquesta bossa? Que sigui una pistola. Xocolata? Pèsols? Oh, ja ho entenc! Aquests són els ingredients secrets que avui afegirem a la nostra recepta! Quina passada! Mateu-me.
-Puc passar? M’han dit que volies parlar amb mi. -Home, Martí! I tant, entra, entra, seu. -Jo també volia parlar amb… -Perfecte. Ara acabo un email i estic per tu.
Els despatxos dels directius moderns, per més que s’esforcin a dissmular-ho, fan la mateixa sensació de ranci que els antics per molt que canvïin els mobles i l’ambientador.
-Ara sí, ja estic per tu. Què, estàs content? Has vist el share d’ahir, suposo. Un trenta! En ple segle vint-i-u, un trenta! Això en tele és gairebé un miracle! Ets el rei dels migdies, Martinet. -Que bé. Me n’alegro, crec que estem fent una bona feina. Però vull anar-me’n, no suporto ningú de l’equip, no aguanto la meva feina, la gent que em para pel carrer, no t’aguanto a tu, que ets un miserable que no ha vist ni un sol dels programes. Ho donem tot, és així. Per cert, volia comentar-te… -Ets un fenomen, tio. Fes-me un favor, veus aquella capsa? Agafa-la.
Veig una capseta negra damunt de la taula baixa de vidre que hi ha davant del sofà de disseny recolzat a la paret on hi ha penjats, just a sobre, alguns dels cartells dels continguts top de la cadena: el programa de cuina, una sèrie de vampirs detectius i un talent show de famosos en hores baixes. L’obro, hi ha un paper, faig l’intent de llegir però ben aviat m’adono que està en japonès. Una brometa de directius, penso.
-Sembla que això d’oferir el programa per a alguns serveis de televisió a la carta ha estat una gran idea: al Japó estan bojos pel “Cuina o rebenta” què hi ha a la capsa? canviar això, no té sentit. Han insistit de fer una reunió virtual avui mateix. Ens han comprat el programa, i volen gravar una tirada de dotze edicions no es diu així. Abans de poder ni contestar, m’han dit que et volen a tu per a presentar. Com portes l’anglès? Sereu tu i la Lyly o la Lylyn o la Lyulyn, o alguna cosa així, que és una youtuber molt famosa. Què, com ho veus? Cobraràs el triple i estaràs dos mesos al Japó amb tote