METADADES
-
portada::
-
Nom complet:: Verdadero y falso. Herejía y sentido común para el actor.
-
Autoria:: David Mamet
-
Llibres relacionats::
-
Temes::
FITXA
🦉 Resum
David Mamet es dirigeix als actors per a explicar-los que se centrin en entendre bé el text i llençar-lo de la manera més honesta que puguin. Qualsevol interferència emocional és lluïment i ego. La interpretació és un ofici i ha d’estar més a prop del terrissaire que del filòsof.
🦊 Idees clau
- L’autor ja ha pensat la història, no cal que l’actor la torni a pensar. Res de memòria emocional ni sensorial: interpretar és fer “com si”.
- L’arc del personatge és per a amateurs.
- L’actor no pot pensar per actes, ni per l’obra en la seva totalitat. Només pot actuar per escenes: on començo i on acabo. Què és el que vull i què m’ho impedeix.
🦜 Millors cites
🐵 Obres i persones
- Parla constantment de Konstantin Stanislavski i no de manera afalagadora. I molt menys als seus adeptes.
🐸 Opinió personal
És un llibre que treu molta palla mental als actors. Convida a no sobrepensar l’obra ni el personatge i a interpretar de manera honesta. Que interpretar necessita molt de coratge. Que les escoles són una bombolla d’indulgència compartida que no aporta res, i que potser fins i tot desvia l’atenció al que és realment important. En aquest sentit, el d’entendre l’art com una necessitat, com un sacrifici, i de treure’l del terreny intel·lectual, acadèmic i institucional, és molt refrescant.
PERÒ es nota que està escrit per un artista extern, és a dir, una persona que observa els actors des de fora, sense ser-ho ell. Crec que Mamet no entén que per a interpretar es necessita una cuina interna que, encara que és invisible en el millor dels casos, no deixa de ser imprescindible. David Mamet ha treballat amb molts dels millors actors del món i surten precisament d’escoles on les tècniques que han après són les que ell critica. I, encara que no ho vulgui admetre, les fan servir secretament per a aconseguir la suposada sobrietat que ell demana. I, probablement, han fet un treball de taula per a entendre el superobjectiu del personatge, a quin animal els recorda, com gestionar la intensitat al llarg de l’obra o la pel·lícula… Crec que és molt fàcil parlar amb aquesta contundència sobre el fàcil que és, en el fons, interpretar, quan tens els millors actors del món fent que sembli el més fàcil del món. Tampoc no escapa a ningú que aquest és un manual per a interpretar textos del mateix Mamet, que estan escrits amb un estil directe i sense floritures. Però no m’imagino que els principis del llibre siguin igualment aplicables a un Lope de Vega, una Sarah Kane o un Aristòfanes.