notes diàries com a entrada en brut de tot
Idea radical de Sébastien Dubois (ja li havia sentit a altres, però ell m’ha fet donar el pas): tot es crea a la nota diària, que funciona com una safa d’entrada.
Elimina totalment la fricció i la paràlisi per anàlisi. Tot va a la nota diària, punt.
Un cop a la setmana (o més, no passa res) es fa una sessió de processament.
- Això fa molt més àgil el procés i no embolica amb metadades al principi.
- A més, potser no totes les notes que en un moment donat pareixen importants ho són. El temps fa reposar els rampells i filtra el gra de la palla.
- Fer-ho tot de cop permet agafar una mica de distància i que les connexions siguen més fàcils.