font:: La Bíblia

Adam i Eva no saben que estan despullats. O, millor dit, no saben el que comporta estar despullats: la vergonya, la inseguretat, la por, el pudor. Quan prenen la maçana de l’arbre del coneixement del bé i del mal, es corrompen, cau la bena dels seus ulls.

De la mateixa manera, els infants no saben res, o saben el mínim, i viuen en el paradís de la innocència. Però quan saben, quan mosseguen el coneixement, paradoxalment, comença el patiment.

La societat, la humanitat, també ha tingut un desenvolupament similar: les comunitats primitives han donat pas a un món amb el coneixement i l’evolució acompanyada d’infelicitat.

Això demonitza el coneixement, la maduresa? O és que no hi ha altre remei, que la recerca de la veritat paga el preu del patiment? No hauria el coneixement de brindar-nos felicitat?

Ai, Senyor!