Taller 1 - Escenes i monòlegs clàssics

Contingut

Peces

• La vida es sueño
• L’avar
• Lisístrata
• Fuenteovejuna
• Macbeth
• Somni d’una nit d’estiu

Música

• Canto a la libertad

Notes

Us passo les notes per al taller!

Ja sabeu quin és el vestuari i quin és l’atrezzo. Podeu portar més d’una proposta de vestuari, així podem triar. Si algú té dubtes, m’ho podeu preguntar, però dono per suposat que dimecres estarà TOT.

LA VIDA ES SUEÑO 1

• Hem de pactar el primer La vida es sueño, però segurament serà molt sobri, estàtic, en què les paraules brillaran per si soles.

L’AVAR

• Recordeu el text i els moviments. El principi ha d’anar creixent progressivament, i mai podem tornar enrere. Hem de començar amb moviments petits i quotidians, i anar-los estranyant gradualment, sense pressa, però mai tornant enrere en intensitat i estranyesa.
• Recordeu els punts de la classe on parem.
• Eliminem pauses no marcades! Estic alerta perquè sempre pugui entrar a peu. Si la pausa està marcada, s’ha de respectar, però la resta ha d’anar a peu. Anar a peu no vol dir córrer, vol dir que quan acabi la rèplica anterior, entra la meva, al ritme que toca, sense embrutar, sinó fluint.
• El “PUM” que fem tots perquè caigui la Chia, o el fem TOTS A UNA I DECIDITS, o el traurem. Ara només sento a una o dues persones fent-lo tímidament, i no funciona.
• Mireu-vos les figures de l’últim tros (jutges! botxins!…) per a no repetir-les! Passeu-vos-ho entre vosaltres i ajudeu-vos a trobar propostes interessants i diferents entre vosaltres; ara, n’hi ha de molt semblants.
• Heu d’aguantar uns segons la posició final uns segons, i després heu de trencar-les tots alhora i comentar la jugada, sense dormir-nos, anant cap als mòduls i xerrar. Hem de trobar una qualitat de xerrada molt quotidiana: no l’hem de fer massa gran però tampoc tímida. I recordeu que no podeu parar de parlar fins que la Natàlia no s’estira al cub: llavors, tots alhora, silenci total.

LISÍSTRATA

• Recuperem aquesta sensació d’estàtues en moviment, nimfes, sirenes, noies passant la tarda fabulant, serenes.
• Per norma general, quan alguna parla, totes la miren. Reaccioneu de manera viva, oberta, divertida, curiosa…
• En aquesta proposta, no fem paròdia ni partim del clixè social de “dona”. Siguem-ho i ja està. No cal fer moviments ni veus impostades.
• La primera volta del monòleg, us heu de passar molt bé, heu de fer-vos bromes i fer-vos riure. Hem de trobar un grup d’amigues que s’ho passen realment bé.
• La segona volta, heu de passar a l’acció: sou les Femen. Morin els patriarques. Us heu de tornar unes punkies de veritat: voleu sang.
• Clara, recorda que a la segona volta et treus la baguet: podem fer que te la traus i te l’arrenques, com si estiguessi fent una castració a lo bèstia.
• Podeu anar intercal·lant uns “sí!”, “sí!”. I quan l’última a parlar hagi acabat, us quedeu amb el “sí! sí! sí!” mentre munteu Fuenteovejuna.

FUENTEOVEJUNA

• Natàlia, tu marxa sense muntar l’escena. Et poses una mica d’aigua i et despentines. El maquillatge, si en portes, també es pot desdibuixar una mica.
• El principi, carregat d’impotència, de ràbia, amb silencis. Com una bèstia a punt d’explotar.
• L’escena ha de ser amb acusacions plenes de verí, de dolor, fins i tot des de l’humor desesperat. Pensa que ningú del poble no gosa dir res: és perquè els deixes sense paraules. No tinguis pressa, genera les imatges, fes-nos sentir malament, fes-nos aixecar-nos en armes contra l’opressor. Ets un testimoni de la crueltat del món, desperta el poble!
• Repasseu la cançó: “Habrá un día en que todos…”. No hi haurà piano per a donar-vos el to, així que heu de trobar un que us vagi bé a tothom. Pot començar a cantar una persona i després es va afegint la resta.

MACBETH

• Heu de pactar amb Clara quan t’ha donat la baguet. O potser ella te l’ha deixat en alguna transició a la butxaca de l’abric.
• Has d’haver-te posat l’abric durant la transició. Dimecres recorda’m que mirem on el pots tenir preparat.
• Recorda tot el que s’ha marcat meticulosament i, a partir d’aquí, troba la llibertat (sembla una contradicció, però no ho és).
• Recorda que els estímuls, perquè no siguin massa mentals, han de venir de sensacions molt primàries: la por per alguna cosa vista o sentida, un calfred, el silenci, el tacte del punyal…
• El soroll de les campanes no sé si el farem. O te’l fas tu mateixa amb els cubs, o directament te l’imagines.
• Els que estan fora esperant, sobretot, silenci absolut. Se sent tot. Escoltem atentament el monòleg i, cap al final, encenem les llanternes amb els filtres vermells.

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

• Recordeu moviments.
• Els exteriors són molt dolents per a l’acústica, així que necessitem que tingueu veu ben projectada (que no vol dir cridar, sinó dirigir la veu ben cap a enfora) per a poder entendre totes les paraules.
• Trobeu colors diferents, cada moment, cada frase, és una imatge. Partiu de la premisa general (Helena al·lucinant, Hèrmia al·lucinant i després plena d’ira, Demetri i Lisandre bojament enamorats i menyspreant Hèrmia) per a anar donant tots els colors que pugueu a cada moment. Si no, es pot fer molt monòton.
• Recordeu que el moment del duel està marcat com un rellotge: no tingueu pressa, el gag funciona gràcies als canvis de tempo i als silencis.
• Prepareu-vos, abans de començar, algunes branques a prop per a tenir on triar, a veure si just aquell dia no en trobeu cap!
• Cap al final, quan Hèrmia persegueix Helena, recordeu Chia i Natalia que heu d’anar a aturar-la: ho marquem dimecres.
• Al final de tot: al duel, Clara comença a recitar La vida es sueño, però té una millor idea. Algú li passa l’altaveu i comença el rap.

LA VIDA ES SUEÑO 2

• Mireu la manera com arriba l’altaveu a l’escena i qui tira el track.
• Assageu cada dia unes quantes vegades fins que estigueu còmodes amb el rap. No vol dir fixar-ho al cent per cent, però sí que pugueu entendre com funcionen les vostres intervencions en relació amb el beat i amb la resta de companyes.
• No fem paròdia del hip hop. Ens ho prenem tan seriosament com qualsevol cantant que s’hi dedica (que no vol dir que no ens ho estiguem passant bé! Al contrari! Ha de ser una festa!)
• El motiu del final: “¿Y los sueños? ¡Sueños son! ¿Y los sueños? ¡Sueños son!”