Octubre

Sunday, October 23

Avui tinc un bolo de The Feliuettes. Estic de Rodríguez: la Xuel ha marxat amb sogre i gossos. Tornant del bolo, uns xavals tenien les potes estirades sobre els seients. Potser esperaven ingènuament que ningú els diria res, estant com estava el vagó ple, però jo m’hi he ficat tan tranquil. Són com si fossin alumnes meus, res de nou. Encorbats sobre els mòbils, espinada en semicercle quasi perfecte. El noiet de la dreta, molt més jove, de cara angelical i cos escardalenc, però amb roba pretesament juvenil i desafiant, amb aquella impostura que genera tendresa i tot. No parava de mirar-me de reüll i crec que s’intentava fer l’important, comentant amb actitud, de nou, pretesament masculina i despreocupada, amb el seu amic barra germà -no quedava clar-. L’altre, més gran, no li feia gaire cas i matava els minuts lliscant tiktoks. Semblava aquell capítol de dibuixos del gosset diminut que salta nerviosament al voltant del bulldog, amb un escuradents a la boca, que se’l treu de sobre d’un cop de pota. El noiet, nerviós, que no parava de fer moviments espasmòdics, de dirigir-se al seu acompanyant, de mirar-me mentre jo feia veure que llegia, d’encendre i apagar la pantalla, semblava com si el món li anés gran, i tenia la sensació tota l’estona que havia de fer coses, que havia de demostrar alguna cosa al seu amic barra germà, o a mi que em tenia davant i que era un adult i que els havia fet baixar les cames, o a aquell vagó, o al món sencer.

Monday, October 24

Crec que avui hem fet rècord: de 6 a 21 fora de casa. 15 hores! A les sis sortir, agafar el tren a dos quarts, una hora i a l’institut, a les vuit primera classe, fins dos de tres fent classes i reunions i guàrdies, dinar exprés del Dia, tres reunions fins les set tocades, agafar el tren a dos quarts, una hora i a El Masnou, arribar a les nou. I ja ho tindríem. I ara, a acabar el Kahoot de lèxic. Què està passant?

Wednesday, October 26

Dia més tranquil: només 2n B, que feien un taller sobre la consciència ecològica al voltant de l’ús de l’aigua, i 1r A, els meus alumnes tutoritzats, aquells a qui veig tan poc durant la setmana i a qui em sembla que no conec prou. Avui hem fet un intent de pujar al terrat i provar dinàmiques d’escolta i concentració. Amb trenta alumnes de dotze anys, tampoc no es poden fer miracles. Amb la de socials és una altra cosa. Jo vaig fer com si no passés res, i ella ha reaccionat igual. La vida és massa curta per a perdre el temps amb aquestes menudeses, i més per gent que no t’importa ni una mica. Demà hi ha vaga d’estudiants. Calculo, com sempre, que un dos per cent saben alguna cosa sobre el perquè; la resta, aprofitaran per a no fer res o per a estudiar. No els culpo: jo vaig enganxar la guerra d’Irak i, durant una època, no hi havia setmana sense vaga o manifestació.

Thursday, October 27

Dia de vaga. El grup de segon estava obligat a vindre, però els de tercer B i C, quatre gats. Cinc, concretament. Els de l’A, en canvi, n’eren uns quants. Hem agafat les coses i hem sortit a les taules del pícnic de fora. Quina meravella. Un grup petit llegint, xerrant tranquil·lament, treballant, envoltats de natura… Així haurien de ser totes les classes.

Friday, October 28

Viatge a Banyoles! Sempre és interessant veure els alumnes fora de la gàbia. I és fascinant veure com alguns rols es mantenen però, en canvi, alguns varien lleugerament. I que el que et pensaves que era més espavilat no ho és tant, i del que no donaries ni un duro et sorprèn amb respostes prou encertades. M’he dedicat la tarda a fer coses que tenia pendents: he fet una bona passejada al parc amb els gossos, he buidat i ordenat l’armari, he escoltat podcasts interessants, he tret la planxa! La planxa! Necessitava agafar-la i veure que era real i no atrezzo. Ja he après com funciona; ara només cal una post.

Novembre

Tuesday, November 01

Corregir tot el dia i sopar de castanyada a Vilada. La tardor té gust: castanya, moniato, panellet, mistela.

Wednesday, November 02

Dimecres que sembla el dilluns d’una setmana curtíssima, després de quatre sants i merescuts dies de festa. El percentatge de festa real en relació a tota la feina que he anat avançant no em posaré a calcular-lo per a no deprimir-me.

Thursday, November 03

Xerrada amb un escriptor del Fiction Express, amb la Natalia i la Iulia. Classes i més classes i, a la tarda, només corregir exàmens fins a perdre la sensibilitat de la mà dreta. Ara ja està fet. Tècnicament estem a demà.

Saturday, November 05

Sobretaula: la Xuel torna traure el tema que l’habitació que li haguessin hagut de donar és la de l’actual menjador, que és gran i té llum, i no la que ha tingut sempre, que és el quarto dels mals endreços, paraules textuals. Només que aquesta vegada, la cosa s’ha anat animant -sobretot per haver plantejat el problema de la criatura, quan en tinguem, que, pobreta, no hi cabrà-. Dit i fet: en poc més de quatre hores ha quedat enllestit: el menjador, que ja no ho és, ha quedat amb molt aire i molta llum, amb llit, taula i tauleta. L’exhabitació, ara quarto dels mals endreços, el que sempre hauria d’haver estat, conté totes les caixes de figuretes, pel·lícules i rampoines diverses. Demà ho acabarem de posar una mica més desent però, ara per ara, avui dormim amples a la nova habitació, després de vint-i-quatre anys i quatre hores. El nostre quarto.

Sunday, November 06

Hem despertat amb llum! Que bé que hem dormit! Miracle! És com tenir una casa nova. Hem tret l’ala de la taula i ens hem passat la tarda treballant, mentre els gossos dormien feliços al llit. Regnava la pau i la calma. A aquella casa no hi ha hagut mai tanta llum. Ara estem al cotxe tornant al Masnou. Ens fa pena que ara, tenint una casa nova, haguem de marxar.

Monday, November 07

Avui dia llarg. Dinar amb tota la colla de professors; molt bona gent. A la tarda, reunions (equip docent del meu grup!!).

Wednesday, November 09

Mal de cap. Matí pesadot. Segon A, un horror; els meus, no gaire millor. Intervencions a tutoria tallades per algunes visites (una noia de TDR, un concurs de còmic…) que han fet que les dues hores tutoria-català hagin estat insuportables. Mal de cap i mal a la veu.

Saturday, November 12

Fa dies que no escric al diari. Intentaré condensar les coses que han passat, sense cap ordre concret, a mesura que em venen al cap. Vaig parlar amb la mama. Dues cares de la relació que s’ha construït: una, més superficial, més carregada de vestigis verticals mare-fill; una altra, nova, més horitzontal, també més profunda, arran del brot psicòtic del papa. Ara van fent, conviuen bé. A mon pare les psicòlogues l’han donat per impenetrable: el mur que s’ha construït és tan gran que no es pot rascar ni un granet. O això o és que, senzillament, no té cap mur. És així, no fa una muntanya de res, és l’estoïcisme portat a l’extrem: és una persona que camina cap a endavant i entoma qualsevol revès amb bona cara, esforç i adaptabilitat. La part fosca, la que no t’explica Marc Aureli, és que som éssers emocionals i passionals, i les coses que no es trauen, s’enquisten. Ni mon pare, que és un professional del tirar endavant i no queixar-se gaire, no ha pogut evitar tenir una anada d’olla que el va deixar, durant uns dies, totalment suspès en un estat d’eufòria incontrolada, de passions portades a l’extrem i emocions en efervescència. Avui he anat a l’aniversari del Joan, el professor d’anglès.

Tuesday, November 15

Avui estic afònic. Ja fa dies que estic afònic: pel fred i pels adolescents malparits. És la setmana que m’he inventat de projectes amb els de l’ESO. Els de tercer fan un cartell amb una campanya en defensa del català (la millor defensa seria que el psrlessin, però vaja) i els de segon, una història interactiva a l’estil dels de “Tria la teva aventura”. Hauré d’esperar a desembre per a tornar a la mitja jornada: just el dia que enceta una setmana carregada de festes (QUATRE MÉS EL CAP DE SETMANA!!) i seria cobrar quatre jornades senceres sense treballar. Però no passarà, ho he d’assumir. Putabida. En paral·lel a tot això, estic treballant amb el Juanjo per als preparatius de Cançó de Nadal al Romea. És la parcel·la del meu temps que em recorda que sóc actor, encara que em passi el dia entre adolescents a les aules. M’ho acabarà de recordar la reunió que farem en breu amb l’equip de Vent de garbí. Mai havia tingut tantes ganes i il·lusió de fer una obra, des de fa… qui-sap-lo, el temps que fa!

Saturday, November 26

Fa dies que no escric. La muntanya de coses a fer (que no seria tanta si s’anessen fent una mica cada dia, però la gestió del temps no sempre és idònia) ha fet que hagués de sacrificar la rutina d’escriptura. Coses que han passat, resumint: hem acabat la setmana de projectes (història interactiva a segon, campanya conscienciadora del català a tercer), hem anat a Tortosa, he encès foc! (a la tercera) i avui anem a veure l’Aldeïno, o com l’haiguen batejat. A vore com està el Bo… al pare li van detectar càncer amb metàstasi… mala cosa. Ahir vaig flirtejar amb la IA que escriu text… quin fart de riure: Gpt - Obra de teatre (Adrià i l’examen)

Tuesday, November 29

S’està acabant la mitja jornada i el trimestre. Recta final de notes, classes i emocions. Ahír vam fer una reunió on tres professores van acabar plorant: un cas brutal d’assetjament masclista amb violència verbal i física a una noia de segon. Ester Sangerman (la germana de la Gemma de dicció de l’IT) estava consternada: sabíem que a segon hi havia misogínia, masclisme, homofòbia, racisme i consignes ultres, però el que no podia imaginar era que els alumnes que semblaven bons jans haguessin fet una bestiesa així. Que dins d’aquests alumnes més o menys exemplars hi hagués una capacitat de violència tan gran. També estic organitzant els assajos amb Juanjo i la banda. Haurem de seguir canviant cosetes de la lletra. I hem muntat l’arbre i posat nadales. Ja ens invadeix l’esperit del Nadal (present).

Desembre

Monday, December 05

Avui he fet molt i la granota no ha volgut entrar. La granota era corregir tota la pila de treballs de sis cursos de l’institut. El poc temps, la preparació de les classes i la vida en general han fet que el monstre es fes gran i més gran. Aquelles tasques que no fas i es fan grans i com que es fan grans no les fas i quan les comences a fer t’adones que queda molt i penses per què no ho he fet abans. Més que granotes són gripaus gegants.

Sunday, December 11

La mort. Corregir ahír i avui enclaustrat. Però mai més. He pensat mil petits gestos que sumats marcaran la diferència. He tocat fons i no penso tornar a caure a l’abisme.

Tuesday, December 13

Avui menys classes, però la veu cansadíssima igualment. He preparat el segon examen dels de segon per a demà; si el fan, bé, si no, doncs també. Per la tarda ha vingut el veí de dalt: un noi molt simpàtic i bastant alliberat al piano, encara que sota aquest alliberament hi havia un sac de tensions. Però bé, serà divertit. Sembla que no li ha agradat gaire treballar i s’està dedicant un any sabàtic per a dedicar-se a ell mateix. Diu que és una mica hippie i li agrada viatjar i fer el que li agrada. Per això s’ha comprat una furgoneta gran i un piano tan bo com el meu. La vida senzilla,