La societat, sigui capitalista o no, acaba digerint al seu profit la rebel·lia i l’avantguarda, sobretot quan ja és un ocell callat i controlable, és a dir, quan la personalitat o grup ja està mort o no existeix. Però també suceeix quan el moviment s’ha estès tant que tothom creu comprendre’l i en té un pensament i, per tant, la força i el missatge originals s’han diluït en benefici del poder.