Vaig sentir a Joan Yago a una entrevista a Gent de Merda que hi ha l’escola de dramaturgs que escriuen pensant en l’escena i els que ho fan sense tallar-se les ales.
Crec que els dramaturgs que tenen companyies o que directament en són els directors, el Juanjo, per exemple, ja conceben l’escriptura a partir de les possibilitats dels intèrprets, de la sala…
En canvi, els dramaturgs per encàrrec, o amb vocació literària (?) més enllà de l’escena, o estilísticament, no estan condicionats per les limitacions de l’escena i rasquen la irrepresentabilitat (Albert Mestres).
El cas d’Albert Tola és híbrid: escriu des de l’èpica, l’acció verbal, la narrativa. En canvi, té una visió de companyia i sovint escriu pensant en l’intèrpret que ho ha de representar.
Nota relacionada: Compondre amb instrument o sense