Aquell dia feia fred… M’estava glaçant, caminant per aquell carreró de mala mort. I de cop, vaig sentir una mà que em tocava l’espatlla. Tenia por. Em vaig girar i vaig veure un home que em mirava amb una cara d’estranyesa. Em va dir:

• Hola, jo sóc l’home dels gats. Vaig sentir una gran ràbia i vaig cridar-li:

• No hi ha cap home dels gats! Tu ets un lladre, fot-te d’aquí!

Va córrer i va desaparèixer. Jo vaig continuar caminant, temerosa. Des de llavors, cada vegada que passo per aquell carreró, miro amb por si l’home dels gats torna a aparèixer.

Mai no he vist cap gat per aquell carreró. Potser era una història inventada per fer-me por. O potser, qui sap, era realment l’home dels gats…