BLOC 1: L’EVIDÈNCIA SENSORIAL (Anàlisi Immanent)

Aquestes preguntes es responen exclusivament mirant l’escenari o la pantalla. No cal saber qui és el director ni l’autor. Només cal observar, escoltar i descriure.

1. L’ESPAI I LA RELACIÓ AMB EL PÚBLIC

Pregunta: Quina és la relació física i espacial que s’estableix entre l’espectacle i l’espectador? Possibles respostes:

• Frontal (a la italiana): El públic mira des de fora, com qui mira una caixa o una pintura (quarta paret tancada).

• Immersiva/Integrada: L’espectador comparteix l’espai físic amb els actors; no hi ha barrera.

• Circular/Semicircular: L’espectador envolta l’acció (tipus circ o teatre grec).

• Bifrontal: El públic està en dues grades enfrontades amb l’acció al mig (passarel·la).

• Site-specific: L’obra succeeix en un espai no teatral (un bosc, una fàbrica, un pis) i s’adapta a la seva arquitectura real.

2. L’ESCENOGRAFIA (El continent)

Pregunta: Com es defineix l’espai on succeeix l’acció? Possibles respostes:

• Realista/Naturalista: Reprodueix fidelment un lloc reconeixible (una cuina amb aixetes que ragen, un bosc amb arbres reals).

• Simbòlica/Metafòrica: Utilitza elements que representen idees (una gàbia gegant per representar opressió, un terra inclinat per inestabilitat).

• Minimalista/Buida: Espai nu, on l’imaginari es construeix només amb l’actor i la llum.

• Abstracta/Constructivista: Formes geomètriques, rampes o estructures que no pretenen imitar la realitat, sinó ser funcionals pel moviment.

• Tecnològica/Virtual: L’espai es defineix per projeccions, mapatges o pantalles, no per matèria física.

3. LA IL·LUMINACIÓ (L’atmosfera)

Pregunta: Quina funció narrativa o estètica compleix la llum? Possibles respostes:

• Naturalista/Diegètica: Imita la llum real del moment del dia (sol de tarda, llum d’una bombeta de la sala). Justifica la font de llum.

• Expressionista/Dramàtica: Utilitza ombres dures, colors irreals i contrapicats per exterioritzar la psique dels personatges.

• Selectiva/Focalitzadora: Il·lumina només una cara o una mà (ulls de bou), deixant la resta en foscor absoluta per guiar l’atenció.

• Ambiental/Emocional: Banys de color que tenyeixen tota l’escena per marcar un to emotiu (tot blau, tot vermell) sense lògica realista.

• Brechtiana/Funcional: Llum blanca, plana i general. Es veuen els focus. No pretén crear màgia, sinó mostrar el mecanisme.

4. ELS OBJECTES (L’utillatge)

Pregunta: Quina relació tenen els actors amb els objectes? Possibles respostes:

• Utilària: L’objecte es fa servir per al que serveix (una tassa per beure).

• Polisèmica: Un mateix objecte es transforma en moltes coses (una cadira és un cotxe, després una arma, després un amant).

• Imaginaris: No hi ha objectes, es fa mímica (pantomima).

• Simbòlica: L’objecte té una càrrega poètica (un personatge arrossega una maleta buida tota l’obra = càrrega emocional).

5. EL CODI INTERPRETATIU (L’actor)

Pregunta: Quin estil d’actuació utilitzen els intèrprets? Possibles respostes:

• Vivencial/Stanislavskià: Busquen la veritat orgànica, l’emoció interna real i la identificació total amb el personatge. Sembla “cine”.

• Distanciat/Brechtià: L’actor “mostra” el personatge sense convertir-s’hi. Pot parlar al públic directament, comentar l’acció. Hi ha fredor crítica.

• Físic/Gestual: Prioritat al cos, la dansa o l’acrobàcia per sobre de la paraula o la psicologia.

• Formalista/Estilitzat: Moviments coreografiats, antinaturals, ús de màscares (reals o facials), to de veu declamat o cantat.

• Performatiu: L’actor no fa de personatge, sinó d’ell mateix (autoficció o performance).

6. L’ESPAI SONOR

Pregunta: Què sentim i d’on prové? Possibles respostes:

• So diegètic: Sons que els personatges senten (truca un telèfon en escena, algú posa un disc).

• So extradiegètic/Incidental: Música o efectes que només sent el públic per subratllar emocions o ritme.

• Música en viu vs. Enllaunada: Presència de músics visibles o so gravat.

• Silenci: Ús dramàtic de l’absència de so.

---

BLOC 2: LA INVESTIGACIÓ NECESSÀRIA (Anàlisi Transcendent)

Aquí s’acaba l’observació directa. Per respondre aquestes preguntes, l’alumne ha d’obrir el programa de mà, llegir crítiques, estudiar l’autor o conèixer la història del teatre.

7. EL TEXT I LA DRAMATÚRGIA

Pregunta: Quin és l’origen del material textual i quin tractament ha rebut? Possibles respostes:

• Text dramàtic original: Es representa l’obra tal com l’autor la va escriure.

• Adaptació/Versió: S’ha agafat un text clàssic o una novel·la i s’ha reescrit, retallat o modificat per a aquesta posada en escena concreta.

• Dramatúrgia fragmentada/Postdramàtica: No hi ha una història lineal (inici-nus-desenllaç), sinó quadres, collages de textos o repeticions sense narrativa lògica.

• Creació col·lectiva/Devised: El text ha sorgit de les improvisacions dels actors durant l’assaig, no hi ha un autor previ.

• Documental/Verbatim: El text prové d’entrevistes reals, judicis o documents històrics, reproduïts paraula per paraula.

8. EL CONTEXT HISTÒRIC I ESTÈTIC

Pregunta: A quin corrent o tradició pertany aquesta proposta? Possibles respostes:

• Teatre de l’Absurd: (Beckett, Ionesco) Lògica onírica, diàlegs inconnexos, existencialisme.

• Realisme Social: Denúncia de condicions de vida, classe treballadora, llenguatge col·loquial.

• Simbolisme/Poètic: Cerca de la bellesa i l’esperit per sobre de la realitat material.

• Teatre Èpic/Polític: Cerca la reflexió intel·lectual i el canvi social, trencant la il·lusió.

• Clàssic/Barroc/Elisabetià: Respecta les convencions d’èpoques passades (vers, vestuari d’època, codis d’honor).

9. LA INTENCIÓ DEL DIRECTOR (El concepte)

Pregunta: Quina “tesi” o lectura volia transmetre la direcció amb aquest muntatge específic? Possibles respostes:

• Actualització: Portar un conflicte antic (ex: Antígona) a una època moderna per mostrar-ne la vigència.

• Arqueologia: Intentar reproduir com es feia l’obra en el seu moment original.

• Deconstrucció: Agafar l’obra per girar-la com un mitjó i dir el contrari del que diu el text, o exposar-ne les contradiccions.

• Esteticisme: Prioritzar la bellesa visual i sensorial per sobre del contingut ideològic.

10. EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ

Pregunta: Quins condicionants materials han determinat l’espectacle? Possibles respostes:

• Teatre públic/Gran format: Grans pressupostos que permeten escenografies complexes, molts actors i tecnologia punta.

• Sala alternativa/Off: Pressupost limitat que obliga a solucions creatives, pocs actors i escenografies reciclades o minimalistes.

• Companyia estable vs. Producció puntual: Es nota si els actors porten anys treballant junts (complicitat, codi comú) o si és un càsting fet per a l’ocasió (tècnica individual).

---