No et preocupis, aquesta història no t’educarà gens ni mica. Però no li diguis als teus pares, perquè només de sentir-ho estarrufaran el nas i pensaran malament de la història que tens a les mans. Entre tu i jo: els teus pares -els teus progenitors, vull dir, tant si són mare i pare com dues mares com dos pares o una mare com una veïna i un amic com uns marcians, deu gallines i una torradora- són d’una mena especial. Ho sé perquè jo també en tinc. El que més els agrada és que tot tingui una utilitat: que t’entretingui i que t’ensenyi. Valors nobles, idees importants, habilitats necessàries -com rentar-te les dents o no fer mal els gatets-.
Aquí, ja em sap greu, no hi trobaràs res d’això. No esperis que hi hagi moralina ni lliçons vitals ni frases motivadores.
Els fets que aquí es relataran són tan fantàstics, sorprenents i horribles que no hi ha temps per a parar-me a pensar de què m’ha servit tot això, com si de tot se’n pogués treure profit. Les coses han passat així i punt, aquesta és la meva aventura i, ja que has arribat fins aquí, també la teva.
Si has arribat aquí, ja no hi ha marxa enrere, t’has compromès a acompanyar-me. Si tanques el llibre, aquí m’estaré esperant, tant si tardes una hora com quinze anys.