Escoltant una entrevista d’Imanol Sánchez, un torero amb molt intel·ligència i sentit comú, t’adones que la preparació, el sacrifici i la visió de carrera no estan gens lluny de la dansa, la música o el teatre: assajos (tentar) cada dia esperant que el contracten, preparació física excel·lent, queixa de la precarització (treballen els noms coneguts) i defensa de les subvencions com a inversions de país, ètica i compromís amb la professió, connexió amb un llegat artístic i una tradició, ritual cap a la transcendència, etc.

Però un animal mor violentament per a diversió dels assistents, i cap argument dels que es donen a favor m’ha tret ni em traurà mai de l’horror. Els animals del circ també eren cultura, i els monos de fira (com els de la famosa plaça marroquina), però el cercle d’empatia i els drets dels animals s’imposen en l’ètica occidental; i, aquí sí, m’hi trobaran.