Tres consells per a lidiar amb la procastinació:
- Fer una estimació real de les hores que es tenen disponibles. No es pot dir “tinc tot un mes”: s’han de treure els caps de setmana, pensar quantes hores al dia es pot dedicar… i queda que sovint hi ha molt poc temps. Això ens posa en una situació d’urgència.
- Si es permet procastinar, s’ha de compensar o pagar d’alguna manera. Per exemple: si avui, en lloc d’estudiar, he anat de festa, potser no podré anar a les dues o tres festes següents, -o equivalents-.
- Planejar i anticipar possibles problemes o distraccions i pensar la manera com lidiar-hi, en lloc de confiar en la reacció espontània, en ser reactiu en el mal sentit.