Postura filosòfica que sosté que les cultures, en tant que fenòmens amb normes i codis propis, tenen el seu propi equilibri social i sistema ètic i que, per tant, no es pot jutjar o intentar canviar des d’ulls externs, ja que es basen de retruc amb els valors subjectius de la seva pròpia cultura.

Això és el contrari a la idea d’una ètica universal (o de mínims universals), agafant, per exemple, la Carta dels Drets Humans. Això sostindria, per exemple, que el maltracte a un infant (mutilació, treball infantil…), maltracte a la dona (hijab, drets retallats o abolits, patriarcat en el sentit original…) és sempre indesitjable, independentment de la cultura en què es porti a terme.