Teatre: Antiga Grècia

https://www.youtube.com/watch?v=aSRLK7SogvE https://www.youtube.com/watch?v=MlXi8LfKv-0

Presentació Marta:

• Sense presentació
• Bones idees, inacabades
• Curt

Autors

• Èsquil
  • Orestíada
  • Els set contra Tebes
• Sòfocles
  • Antígona
  • Èdip Rei
• Eurípides
  • Medea
  • Les Bacants
  • Ifigènia a Àulida
    • Sacrificio ritual
• Aristòfanes
  • Les granotes
  • Els ocells
  • Lisístrata

Punts

• Preteatre, xamans

• Grècia no és una sola

• Rituals dionisíacs, fal·lus, fertilitat, religiós

• TESPIS: pare del teatre clàssic. En un carro muntava el teatre, obres de culte a Dionís. Separa el cor en dos i crea el corifeu, que més tard es converteix en personatge.

• Posada en escena: el paisatge que es veia i l’escena el format pel mateix cor. Aire lliure, acústica impecable.

• Es limitaven al vestuari, màscares, sabates amb plataforma (coturns)…

• Màscares o bé es cobrien amb fang

• A mesura que va avançar, la màscara va convertir en personatge. Les màscares amplificaven les veus dels actors

• Llenguatge popular i temes sabuts (mitologia Marvel). Era dels pocs llocs que realment acollia tots els estrats, fins i tot esclaus i dones, encara que hi ha moltes teories

• L’important era el contingut i no l’estètica

• L’acció passava fora: obskené

• Invencions tècniques, plataformes. Deus ex machina

• Eren bàsicament musicals (àudio TEATRE ANTIGA GRÈCIA > La voz y la música en el teatro griego)

• Les sessions de teatre eren molt llargues, duraven tot el dia

• Dramaturg amb nom, concursos

• Tragèdia, Drama Satíric (El cíclop) i Comèdia

• Tragèdia: destí, temes greus, exemplars, vida i mort

• Comèdia: vicis i defectes, crítica

• Tres grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides, van anar evolucionant-la

• Èsquil afegeix el segon actor

• Sòfocles agefeix escenografia i una millor tècnica actoral, referència de

• Eurípides, escritura més moderna, interpel·la l’audiència, la psicol·logia és més evolucionada, Nietzche considera que amb ell comença la decadència de la tragèdia i la seva transformació. Se li ha criticat l’ús excessiu de

• Aristòfanes: comèdia

• El cor: el cor canta i balla, interactua amb els personatges, representa el poble, apel·la les accions, aconsella…

• Estructura: pròleg, pàrodos, episodi, estàsim, èxode

• Pròleg: antecedents (Ismene i Antígona)

• Pàrodos: Cant d’entrada del cor

• Episodi: Part recitada pels actors que fa avançar la trama

• Estàsim: intervenció el cor a mode de transició (servia perquè els actors es canviessin)

• Èxode: el cor va desapareixent i dona pas al final

• Poètica: tres unitats aristotèliques: temps, lloc i acció. Agafa Sòfocles com a referència

• mimesi: imitació per a aconseguir identificació amb les emocions (pathos)

• hýbris: supèrbia, no fer cas als Déus

• anagnòrisi: reconeixement fatal de qui són i el seu destí tràgic (fat) a causa de l’error (hamartia)

• catarsi: purificació, es recol·loquen els humors (sang, flegma, la bilis groga i la bilis negra)

• Oracles i endevins: personatges cecs, missatgers dels déus, llenguatge ambigu

• Missatgers

• Nietzsche: apol·lini i dionisíac (la saviesa, la raó… i les passions)

Problemàtica: fonts llunyanes, traduccions Edat Mitjana, etc.

Recursos

Articles

Multimedia

Vídeos

La voz y la música en el teatro griego

La voz y la música en el teatro griego

La comedia de Aristófanes

La comedia de Aristófanes

El Teatro Griego: Esquilo

El Teatro Griego: Esquilo

Àudios

El mito clásico en el teatro del siglo XX

El mito clásico en el teatro del siglo XX

El teatro de Eurípides

El teatro de Eurípides

Sófocles: un eslabón fundamental

Sófocles: un eslabón fundamental

---