A Astor Piazolla el van criticar els grans del tango, dient que allò que feia no era tango. Havia vingut de Nova York i va portar un tango renovat, elegant i influït pels ritmes jazz nordamericans; el va treure dels prostíbuls i el va portar a les grans sales.
El tango era una cosa sagrada i intocable. Una mica com el flamenco amb la Rosalia.
D’entre els grans detractors va haver-hi Jorge Luis Borges, que li deia Astor Pianola. Es van tirar els plats al cap l’un a l’altre.