El corifeu és unitat, és guia, és singularitat. En aquest sentit, és diví.

El cor és plural, és imitació, és causal.

Les llengües que coneixo es basen en el singular (només UN) i el plural (qualsevol més d’UN) per a formar tots els mots variables: substantius, adjectius, verbs… No deixa de ser curiosa la gran reducció: unitat i pluralitat, sigui quina sigui.

En alguns idiomes, també existeix el número dual: Nombre dual - Wikipedia