Ja en els anys 90 es critica una certa apropiació dels espais femenins per part de dones trans educades amb el rol de dominació i agressivitat.

També hi ha la idea que un home que transita a dona i habita de manera fetixista un cos amb performant un gènere de manera extrema, resulta una forma de violació: apropiar-se del cos d’una dona.

En el mateix text, es parla també de la ràbia del discurs feminista radical.

La crítica cap a totes les bandes és l’únic camí de la concòrdia?

Font: El imperio contaataca. Un manifiesto postransexual