Fa temps que ensenyo teatre. I com més ho faig, més m’adono que és l’aprenentatge perfecte per a la persona.

És una mica sobrat parlar així, però és la veritat. I ho penso. Ho penso cada vegada que entro a la sala i dic, és indiferent si treballaran o no d’això. Estan rebent un regal per a tota la vida.

Aprendre teatre (tant l’aula com en una companyia) és, primer de tot, un viatge d’autoconeixement.

Ja sé què em diràs: és que tot aprenentatge ho és, una via d’autoconeixement. No t’ho nego. Però en el cas que ens ocupa, és extrem. No només caldrà avaluar els vicis i tics, les tendències, les tensions inútils, els bloquejos, les barreres mentals, la veu del judici… també caldrà accedir a un ventall de registres que el cos, com un