Tesi (temes)
La desafecció adolescent. La recerca necessària d’identitat que sovint implica matar el pare.
La incapacitat dels pares per a assumir el pas del temps i la síndrome del niu buit.
L’etern retorn a la puresa de la infància perduda dels fills.
Els problemes de comunicació dins de la família.
La dificultat de gestionar les relacions humanes amb l’aparició de les xarxes.
Canvis dramatúrgics (si n’hi ha)
Format teatral
Mitjà.
Escenografia
L’escenari està cobert de gespa artificial. Una piscina. Una taula de plàstic amb cadires de plàstic. Pel terra, alguns elements que reforcen la idea de xalet de classe mitjana: una pilota de futbol mig desinflada, eines de jardineria, unes gandules plegables amb alguna revista al damunt. Un recollidor de brossa de piscina, d’aquells que tenen com una bossa amb xarxa per a agafar fulles o insectes.
Atrezzo
A la taula de plàstic, on seu la filla, hi ha un got amb suc i un plat amb un entrepà de pa de motlle integral.
Espai sonor
Sons naturals (ocells i gossos) i nens jugant de fons. Es busca, per una banda, donar un espai marcadament diegètic que situï l’espectador en una quotidianitat, una aparent estabilitat. Per altra banda, els nens reforcen la tristesa dels records del pare. A mesura que avança el diàleg, el so es va apaivagant fins a quedar-se en silenci durant les últimes rèpliques. Finalment, quan la filla marxa, es recupera l’ambient diegètic, més intensificat, per a remarcar el desemparament en què ha quedat el pare.
Il·luminació (i projeccions)
La il·luminació és càlida i potent, de migdia calorós d’agost. Mentre avança l’escena, de manera subtil, s’aniran incorporant matisos freds, com si un núvol passés per damunt. Finalment, quan la filla se n’ha anat i pare es queda sol, la llum freda s’apodera de l’escena i els contres marquen la silueta del personatge.
Vestuari
Vestuari de 2008. Ella, curta, d’estiu; potser amb banyador. Ell, amb roba còmoda de feinejar per casa. Colors???
Caracterització
Caracterització mínima. Ella, maquillatge mínim, encara que no és imprescindible.
Càsting (actors concrets)
El pare, l’Andrés Herrera. Faria audició per a la filla.
Interpretació
Treball amb les mirades: com es miren, amb quines qualitats, com la filla esquiva la mirada del pare, com el pare busca contacte visual, com es troben fugaçment. Potser provaríem de fer que la filla no el mirés en cap moment, o només de passada, fins al final. El codi ha de ser quotidià, no en el sentit hipotònic de la quotidianitat mal entesa, sinó amb uns gestos i un parlar naturalitzats, sigui quina sigui la seva intensitat. Jugaríem amb el fet que durant l’escena el pare està treient la brossa de la piscina, treient les coses que estan flotant; algunes, se li escapen. Els personatges no ens han de caure malament.