dona-li una mica més una mica més una mica més més

més

méssssss

li falten greus, Ari a veure? sí, millor

quan entra públic? (mira còmplice a públic, com volent dir, “vosaltres!”) no sé si arribem, digues que digues sí, però digues em sents? digues que s’esperin (mira còmplice a públic)

aquell dia estàvem molt nerviosos perquè era la nit, la GRAN NIT, a fora plovia i la gent volia entrar a veure el gran espectacle jo em vaig tancar al camerino vaig tancar la llum vaig tancar els ulls -molt redundant, ja ho sé- i vaig comptar fins a tres u ma mare havia vingut a tots els espectacles, dos però aquella nit… aquella nit no… no havia pogut perquè… tres (es pixa de riure) no, no serà així, eh? ni parlar-ne no us contaré la meva vida ni hi ha una història dramàtica al darrere ma mare està bé, potser ha vingut i tot, allò d’entrar i sortir, ara em poso a explicar la història com si fos una entrevista, com si tingués una connexió íntima amb el públic això és horrible i a qui li agrade això, és un pervertit

Ari! mola xixa se sent molta xi… com un ou ferrat, sí tranqui, m’espero estàs provant llums?

a més, no hi ha ningú, encara parlo sol (guinya a públic)

(s’asseu i es posa a mirar el programa de mà del teatre i comenta improvisadament, com qui no vol la cosa, la cartellera real del teatre. a la sala, comença a haver-hi llums diferents, com les que es fan a les proves tècniques: llums càlides i fredes, contres, canons, canons mòbils, carrers, strobo, llums de colors… però segueix comentant la cartellera com si no passés res. fins i tot, en un moment, potser, s’apaga la llum del teatre i ell segueix com si res)

(s’encén la llum i el veiem amb un capgròs, es queda mirant fixament a públic)

Has vist què he trobat? Ho deuen tenir per a l’espectacle (anomena un espectacle real que fan).