Idees base

• Els cossos en escena són tot el que necessita el teatre.
• Els intèrprets no són transmissors del text i l’emoció, sinó que generen volum, ritme, química a l’escena.
  • No cal començar d’entrada a vestir l’escena amb mobles, objectes, projeccions… hi ha un joc amb l’espai i la llum que és molt potent, elemental i eminentment teatral.
• Hi ha tot un món més enllà de la frontalitat i la centralitat.

Espai

• Per a demostrar que no cal res, es col·loquen al fons de l’escenari i miren a públic. Ja és potent!

  • Poden caminar cap a alguna banda de l’escena i, al senyal, paren i miren a públic.

• Diferents geometries de l’escena:

  • Tot l’espai omplert.
  • Caminant tots al mateix ritme.
  • Movent-se a velocitats diferents.
  • Dues bandes enfrontades. S’apropen a poc a poc.
  • Un cercle. Algú es col·loca al mig, el cercle s’asseu. Giren el cercle.
  • Una massa i un individu. Diferents maneres de relacionar-se.

• Espais:

  • Sorra.
  • Gel.
  • Bosc.
  • Lluna.
  • Pot de melmelada.

• Tothom repartit per l’escena i algú camina entre els cossos.

  • Tothom mira la persona.
  • Tothom mira la persona amb simpatia.
  • Tothom la mira amb desig.
  • La persona és un imant.
  • La persona és el rei i tothom el reverencia.
  • La persona és ignorada i repudiada: tothom mira cap a una altra banda.
  • Tothom mira la persona amb ganes de matar-la.
  • Tothom la persegueix quan no la veu.

• Ens movem per l’espai.

  • Cap-moviment.
  • Cap-moviment-paro on vull.
  • Cap-moviment-acció.
  • Trio algú i l’imito darrere seu.
  • Acabem tots darrere d’un: CORIFEU-COR.
    • Quan el cor gira, qui queda davant és el nou corifeu.
    • Accions, nivells, dinàmiques.

Ritme

Només amb el ritme dels cossos fent accions es genera una dinàmica expressiva.

• Exercici musical de cadires. Només poden fer aquestes accions:
  • Estar asseguts.
  • Estar drets.
• Variants:
  • Aixecar la mà (tant si estan asseguts com drets).
  • Sortir.
  • Entrar.
  • Canviar de cadira.

Impros

• Sí màgic: un proposa una cosa i l’altre la fa sense jutjar.
  • Es pot fer en grups grans.
• Diàleg amb idioma inventat + intèrprets. Acceptació de la proposta.
• Escenificar un diàleg a priori poc interessant: Exemple:

-Avui farà sol. -Perdona. -Saps què diuen? -No. No. No. Sí. -Jo t’estimo. -… [falta més text]

Opció A (El salt al buit)

(Ideal per treballar canvis sobtats de ritme o focus)

— Avui farà sol. — Perdona. — Saps què diuen? — No. No. No. Sí. — Jo t’estimo. — Set, vuit, nou. — Què? — La finestra. — Ah. — Riu. — (Silenci)

Opció B (La juxtaposició)

(Ideal per a situacions on cadascú sembla estar en una realitat diferent fins que es troben)

— Mira això. — Quina hora és? — És blau. — No puc. — Toca-ho. — Demà potser. — S’ha trencat. — Gràcies. — Ja està.

Opció C (L’absurd quotidià)

(Molt útil per treballar estatus i jerarquies. Qui mana? Qui ignora a qui?)

— Hola. — Els ocells. — Vinc a dir-t’ho. — Tinc gana. — És important. — Posa-ho allà. — No m’escoltes. — Cafè? — Se’ns acaba el temps. — D’acord.

Este mes, volvió a estar en el centro de la controversia cuando el artista Jason Allen ganó un concurso de arte en la Feria Estatal de Colorado, en Estados Unidos, usando MidJourney, un programa de IA capaz de generar imágenes hiperrealistas a través de instrucciones textuales que uno ingresa en el sistema. El caos estaba servido: el tuit que lo anunció como ganador inmediatamente enfureció a una horda de tuiteros, que reclamaron que Jason hizo trampa y exigieron que devuelva su distinción.