Notes
Programa de personatges ficticis, molt a l’estil de Especialistas Secundarios (podcast) o La Competència (podcast). Crec que la diferencia més notable és el tempo: l’humor es va creant per acumulació lenta, tranquil·la. Els silencis i, sobretot, el fet de no tenir pressa per a arribar al gag, és una cosa que poques vegades he sentit. El que és més efectiu és que, abans d’arribar als clímaxs, tot està vestit amb una aparença respectable, prenent-se molt seriosament. Però, fins i tot quan arriba el gag, es permet tornar a desinflar per a anar carregant a poc a poc i anar creant l’expectativa, sense caure a la temptació de fer comentaris irònics per a sostenir la comèdia.
Capítols destacats
- El de la dona que se’n va a la Índia a trobar la pau i es comença a carregar els seus mestres.
- El de l’escriptor que ha mort i repassa l’última entrevista emesa, alhora que parla amb la seva vídua. El capítol s’aguanta solament en el fet que escriu horriblement, i el contrast amb el to “A fondo” que té l’entrevista i amb la gravetat que té la retrospectiva, el fa un capítol genial.
- El de Rodrigo Cortés com a convidat on fa un recorregut pels estils d’entrevista al llarg de les dècades, pura història de la ràdio.