És curiós com s’han anat esborrant els registres lingüístics. Ara, el llenguatge col·loquial que permet generalitats o un toc d’humor ja no es considera del tot correcte. No obstant això, ens agrada simplificar els registres que tradicionalment són formals, com la televisió, la ràdio, els podcasts i els llibres.

S’ha creat una barreja de formes molt senzilles i poc elaborades amb creus lingüístiques d’un registre col·loquial o vulgar. Al mateix temps, s’utilitzen termes pseudo-tècnics, pseudo-psicològics i pseudo-sociològics que alteren completament el registre original. En una mateixa frase, algú pot utilitzar paraules com “bro” o “cringe”, però també dir “relacions sexoafectives”, “neurodivergent” o utilitzar neologismes i sintagmes inventats. Aquests termes, sovint influïts per l’anglès com “co-living”, intenten expressar conceptes ja coneguts amb paraules més complexes.

Aquesta mescla resulta en un llenguatge desnaturalitzat, asèptic i poc viu, amb errors poc genuïns. Aquest fenomen és especialment comú en contextos de català juvenil, com Ràdio Primavera Sound, Super3, 3Cat, Canal Som Eva, entre altres. És, sens dubte, una situació estranya.