El Jardí

10 min read

footer: Àngel Guimerà: el dramaturg del poble build-lists: true slidenumbers: true autoscale: true

[fit] Àngel Guimerà

[fit] El dramaturg del poble

Una pinzellada

  • La història d’un nen “diferent” que busca el seu lloc.
  • Un amor impossible que marca una obra.
  • La conquesta del teatre català i internacional.
  • Terra Baixa: l’obra que ho canvia tot.

Context Històric: Una època convulsa

  • Transformació total: Guimerà viu el pas d’una societat agrícola a una industrial.
  • Tensió social: L’aparició de l’anarquisme i la lluita de classes (rerefons de Terra Baixa o La festa del blat).
  • El Desastre del 98: La pèrdua de les colònies espanyoles (Cuba, Filipines) provoca una crisi d’identitat a Espanya i impulsa el nacionalisme català.
  • Renaixença política: Passem dels Jocs Florals (poesia) a l’acció política (Bases de Manresa).

Retalls de vida

D’un canari català 🐤

  • Àngel Guimerà i Jorge neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845.
  • Un secret familiar: Nascut de pares no casats en el moment del naixement.
    • Pare: Agustí Guimerà (vendrellenc).
    • Mare: Margarita Jorge (canària).
  • Aquesta circumstància i els registres civils irregulars marquen un inici incert.
  • Fins als 7-8 anys, viu una infantesa illenca i tranquil·la.

El viatge que ho canvia tot

  • El pare decideix tornar a Catalunya per liquidar negocis.
  • Un viatge en vaixell molt accidentat i llarg.
  • Arribada a Barcelona en un moment crític: epidèmia de còl·lera.
  • La família fuig cap al refugi familiar: El Vendrell.

El “nou” món: El Vendrell

  • Xoc cultural: Guimerà és un nen que parla castellà i se sent foraster.
  • Marginació doble:
    • Per origen (“el canari”).
    • Per classe social (família acomodada en un entorn rural).
  • La família paterna és complexa i l’entorn li és hostil inicialment.
  • Aquí comença a forjar-se la figura del mestís o l’inadaptat, clau en la seva obra (com a Mar i Cel).

L’amour

  • S’enamora de la vendrellenca Maria Rubió.
  • Un amor furtiu i platònic:
    • Les famílies s’hi oposaven frontalment per raons socials/econòmiques.
    • Ella acaba casada amb un comerciant del poble.
  • Conseqüència literària: Aquest dolor es tradueix en la passió impossible que veurem a les seves obres. L’amor sempre és tràgic.

El despertar polític i cultural

  • No tot és dolor al Vendrell: troba amistats intel·lectuals.
  • Jaume Ramon i Vidales l’introdueix en la Renaixensa.
  • Descobreix la llengua catalana com a eina de cultura, no només popular.
  • Llibres clau com Lo Gay Saber li obren els ulls al passat gloriós que cal recuperar.

Cap a Barcelona!

  • La mort dels pares i el casament de la Maria trenquen els vincles amb el Vendrell.
  • Trasllat definitiu a Barcelona.
  • S’uneix al grup de la “Farmàcia del Pi” (amb Aldavert, Matheu, Ubach).
  • Comença la seva carrera pública:
    • Cofundador de La Renaixensa (1871).
    • Mestre en Gai Saber (1877): La màxima distinció poètica.

La Renaixença

  • El Moviment: Un corrent cultural del s. XIX per recuperar el prestigi social i literari de la llengua catalana després de segles de decadència (Decadència).
  • El Lema: “Pàtria, Fides, Amor” (el lema dels Jocs Florals).
  • La Publicació: La revista La Renaixensa (1871).
    • Fundada per Guimerà, Aldavert i Matheu.
    • Va passar de ser una revista quinzenal a un diari influent.
    • Va ser la trinxera ideològica des d’on Guimerà va difondre el catalanisme.

L’activisme polític: La veu de Catalunya

  • A finals del s. XIX, Guimerà no és només un escriptor, és un símbol.
  • Orador brillant: Els seus discursos encenen multituds.
  • Moments clau:
    • Portador del Memorial de Greuges a Madrid (defensa dels drets catalans).
    • President de la Unió Catalanista i de l’Assemblea de les Bases de Manresa (1892).

Les Bases de Manresa

  • El fet històric: Primera assemblea de la Unió Catalanista per redactar un projecte de constitució catalana (autonomia).
  • El paper de Guimerà:
    • Va ser elegit president de l’Assemblea.
    • La seva elecció demostrava que era el líder moral del país, per sobre de polítics professionals.
  • Significat: És el moment clau on el catalanisme deixa de ser només cultural (poesia) i passa a ser polític (lleis i drets).

”Catalunya no ha mort”

  • Aquesta frase, pronunciada el 1892 presidint els Jocs Florals, esdevé un lema.
  • Guimerà connecta amb el poble perquè no parla des de l’elitisme, sinó des del sentiment.
  • El 1906 publica Cants a la pàtria, recollint aquests discursos polítics dedicats al seu amic de l’ànima, Pere Aldavert.

La crisi del canvi de segle (1900-1910)

  • Arriba el Modernisme. Els gustos canvien.
  • Guimerà intenta adaptar-se:
    • Prova drames cosmopolites i burgesos (Arran de terra, La pecadora).
    • El resultat: No acaben de funcionar. Se’l veu desplaçat, mancat d’autenticitat.
  • Crítics joves diuen que ja està “passat de moda”.

El retorn als orígens i el Cinema

  • Guimerà s’adona que la seva força és la terra i les passions.
  • 1905: Sol, solet. Torna al drama rural i recupera l’èxit.
  • Hollywood truca a la porta:
    • Mentre a Barcelona alguns el critiquen, als EUA es roden pel·lícules de les seves obres.
    • 1914: Es veu en pantalla gran Marta of the Lowlands i Maria Rosa.

Reconeixement final

  • 1916: El govern francès li atorga la Legió d’Honor.
  • La polèmica del Nobel: Es diu que va ser candidat al Premi Nobel diverses vegades, però les pressions diplomàtiques espanyoles ho van impedir per la seva significació política catalanista.
  • Homenatge de 1909: Ja és una figura “sagrada”, més enllà de la crítica.

L’adéu del mestre

  • Mor el 18 de juliol de 1924 al seu domicili del carrer Petritxol.
  • Barcelona s’atura.
  • L’enterrament: No va ser un acte oficial, va ser una manifestació popular massiva.
  • Josep Maria de Sagarra va escriure: “La gent no hi anà per curiositat, sinó obeint un imperatiu del cor”.

[fit] TERRA BAIXA

[fit] Un èxit sense precedents

El context teatral de l’època

  • Guimerà ja té 50 anys i està consagrat.
  • És respectat com a poeta i patriota.
  • Però el teatre català necessita renovar-se:
    • Passar del Romanticisme històric (reis i espases).
    • Al Realisme (personatges contemporanis, passions humanes).

La rivalitat al Teatre Romea

  • El Teatre Romea és la “catedral” del teatre català.
  • Però Frederic Soler “Pitarra” (l’amo del Romea) recelava de l’èxit de Guimerà.
  • 1895: Mor Pitarra. Guimerà hi estrena La festa del blat.
  • Resultat: Temporada fluixa, el Romea entra en crisi. Necessiten un “hit”.

La gènesi de “Tierra Baja”

  • Curiosament, l’impuls ve de Madrid.
  • La gran actriu María Guerrero li demana una obra per estrenar a la capital espanyola.
  • Guimerà li envia Terra Baixa (inèdita en català).
  • La tradueix el Premi Nobel José Echegaray.
  • Èxit total a Madrid: L’obra triomfa en castellà abans que en català.

El periple català (fins a arribar a Gràcia)

  • Malgrat l’èxit a Madrid, el Romea encara dubta.
  • L’obra comença una “gira de províncies” insòlita:
    • Tortosa, Tarragona, Reus, Sant Feliu de Guíxols…
  • Arribada a prop de Barcelona: Estrena a la Vila de Gràcia (encara independent/acabada d’annexar).
  • La recepció és tèbia: agrada, però no embogeix el públic. Faltava l’ingredient secret.

El gran Manelic: Enric Borràs

  • Finalment, el Romea s’atreveix a programar-la.
  • Fitxen a Enric Borràs per fer de Manelic.
  • La màgia del teatre: Borràs entén la “bèstia” i la innocència del personatge.
  • Esdevé un fenomen social. Borràs farà milers de funcions a Espanya i Amèrica.

Un fenomen internacional

  • Terra Baixa trenca fronteres perquè el tema és universal (l’opressió vs. la llibertat).
  • Traduccions a: anglès, alemany, italià, rus, ídix, esperanto, txec…
  • Dades sorprenents:
    • A Praga i l’àmbit txec és un èxit massiu.
    • A Broadway s’estrena com a Marta of the Lowlands.

Adaptacions de renom mundial

  • El món de l’òpera s’hi fixa (Puccini va estar a punt de fer-la!).
  • Tiefland (1903) d’Eugen d’Albert:
    • És l’òpera alemanya més representada durant la primera meitat del s. XX.
  • Cinema:
    • Marta of the Lowlands (USA, 1914).
    • Tiefland (1954) de Leni Riefenstahl (una producció polèmica rodada durant el nazisme, però que demostra la potència del mite).

[fit] ANÀLISI DE

[fit] TERRA BAIXA

L’ànima de l’obra

Entre el Romanticisme i el Realisme

  • Base Realista: Personatges reals, llenguatge col·loquial, pobresa, conflictes de classe.
  • Esperit Romàntic:
    • Visió idealitzada de la muntanya (la natura com a veritat).
    • L’Amor com a força incontrolable, capaç de trencar convencions socials.
    • La recerca de la Justícia Universal per sobre de la llei humana.

Dualitat simbòlica: Els dos mons

  • Terra Alta (Muntanya):

    • Lloc de puresa, bondat i veritat.
    • A prop de Déu i de la natura.
    • On viu Manelic, lliure de pecat i corrupció.

  • Terra Baixa (La Plana):

    • Lloc de corrupció, interessos econòmics i xafarderia.
    • On les relacions humanes estan podrides pels diners i el poder (Sebastià).

Llum i Foscor: Els Personatges

Guimerà divideix el món èticament:

  1. Personatges de bon cor: Generosos, víctimes, purs (Manelic, Nuri).
  2. Personatges de mal cor: Moguts per passions desordenades com l’enveja o la luxúria (Sebastià, els Perdigons).
  3. Els desarrelats: Marta i Manelic (tots dos són orfes o forasters), que busquen el seu lloc al món.

L’atmosfera: El Poble

  • El poble no és un decorat, és un personatge col·lectiu.
  • Aparentment costumista i “graciós”, però amaga una realitat asfixiant.
  • Els Perdigons (Antònia, Pepa, Nando, Josep):
    • Representen la xafarderia i la malícia.
    • Són estèrils (moralment i vitalment).
    • Vigilen i jutgen, fent la vida impossible a la Marta.

Manelic: L’evolució de l’heroi

  • L’arribada: El “bon salvatge”. Sembla simple, gairebé un animal, però té una puresa que els altres han perdut.
  • El conflicte:
    • Perd la innocència quan descobreix l’engany.
    • Passa de l’amor cec a la sospita: Què diuen d’amagat? Per què riuen?
  • La resolució:
    • Esdevé humà a través del dolor.
    • Per recuperar la dignitat, ha de fer un acte violent: matar el llop (Sebastià) per alliberar l’ovella (Marta).

Sebastià: El poder podrit

  • L’amo feudal: Creu que té dret sobre les terres i sobre les persones (Dret de cuixa psicològic).
  • La contradicció vital:
    • Vol tenir l’amant (Marta) i la dona rica (pubilla) alhora.
    • No vol renunciar a res: ni al plaer ni als diners.
  • La ruïna: La seva mala gestió moral va lligada a la seva mala gestió econòmica (té deutes). És un gegant amb peus de fang.

Marta: La complexitat

  • És el personatge amb més profunditat psicològica.
  • Inici: La veiem hostil, sembla “dolenta”. Rebutja el Manelic.
  • La veritat: Descobrim que és una víctima d’abús des de nena.
  • La Gàbia Daurada: Té menjar i sostre gràcies al Sebastià, però no té llibertat ni honor. El poble la tracta de “dona de ningú”.
  • Transformació: L’amor innocent del Manelic li fa de mirall. S’adona que mereix ser estimada bé.

Els secundaris clau

  • La Nuri:
    • La germana petita dels Perdigons, però l’única que no està “podrida”.
    • Representa la innocència que la Marta va perdre. És el pont entre la Marta i el Manelic.
  • Xeixa:
    • La consciència ètica del poble. L’únic que s’atreveix a plantar cara al Sebastià marxant.
  • L’Ermità (Tomàs):
    • La tradició i l’autoritat moral, però que és cec davant la maldat real (col·laborador involuntari del drama).

El llenguatge de Terra Baixa

  • Català pre-normatiu: Escrit abans de les normes de Fabra. Guimerà escrivia “d’oïda”.
  • Oralitat: Busca reproduir la “llengua viva”, el català que es parlava al carrer, no el de biblioteca.
  • Registres diferents:
    • El parlar rústec i directe del Manelic (muntanya).
    • El parlar col·loquial i xafarder dels Perdigons (plana).
  • Realisme: Ús conscient de castellanismes i vulgarismes per donar versemblança als personatges.

“He mort el llop! He mort el llop!”

Graph View

Backlinks