Els millors llibres en català del segle XX són

  1. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda
  2. La ciutat i les gents, de Manuel Vázquez Montalbán
  3. La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón
  4. El joc de l’escacs, de Lluís Llach
  5. La nit més fosca, de Emili Teixidor

Què podrien fer els joves per interessar-se més pel català? Hi ha moltes coses que els joves podrien fer per interessar-se més pel català. Podrien llegir més en català, escriure més en català, parlar més en català, i veure més programes de televisió i cinema en català.

El català és una llengua oficial de la Unió Europea i és parlat per més de 10 milions de persones a Europa.

En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Un servidor suyo, que de él tenía cuidado, se llamaba Sancho Panza. Sancho era un hombre simple y rústico, y su fidelidad y bondad eran tan conocidas como sus flacos brazos y piernas. En esta ocasión había salido Sancho de casa para acompañar a su amo en una larga excursión. Sancho no tenía ningunas ganas de irse, porque pensaba que en aquella aventura iba a sufrir muchos dolores y penas, pero D. Quijote le obligó a acompañarle, diciendo que era más necesario para él que nadie. Sancho le dijo entonces:

—Si es así, señor, cuanto antes mejor. Y para demostrarle mi voluntad de servirle, voy a llevar una escudilla de garbanzos y un trozo de queso.

D. Quijote se fue con Sancho por el camino real

Les deu millors cançons en català: 1. “La flama” - Els Catarres 2. “No et qiuis més” - Txarango 3. “Joan” - Quimi Portet 4. “Per què?” - Sopa de Cabra 5. “Els segadors” - Lluís Llach 6. “La lliçó de l’amor” - Maria del Mar Bonet 7. “L’estaca” - Lluís Llach 8. “La rambla” - Obrint Pas 9. “Camins” - Quimi Portet 10. “Senyora” - Txarango

Crec que cadascú ha de tenir el seu sistema de creences. Tot i que cadascú tingui el seu sistema de creences, crec que hi ha certes creences bàsiques que tothom hauria de tenir. Per exemple, creure en la justícia, en la igualtat o en la solidaritat. Els problemes de moltes persones, jo diria que la majoria, venen perquè tota la vida han estat forçades a creure en determinades coses però no han estat educades per pensar amb llibertat. Això vol dir que molta gent repeteix les mateixes coses sense saber si són certes o no, sense saber si són veritables o no.

Aquest és un problema generalitzat a tot arreu i penso que és un dels motius pel qual hi ha tantes divisions entre les persones. Cada individu té el seu sistema