Dissabte 12 de juliol de 2025

títol-dia:: Pensar a la velocitat de l’escriptura imatge-dia::

DIARI

Ja tenia ganes de posar-me a escriure en lloc d’anar dictant.

Un dia vaig llegir no sé on que algú deia: “tothom parla de com poder escriure a la velocitat del pensament, però poca gent parla de pensar a la velocitat de l’escriptura”. Baixar pulsacions mentals i centrar-se en el pensament elegant, concís, agut.

Avui he sentit l’episodi d’Espai Buit amb Àngels Gonyalons i he pensat, merda, s’ha de tocar molt poques coses. No calia esperar tants de mesos per a fer el pas. Tot i que, amb la Cinta, és que no arribo a més, per fàcil que sigue (a vegades tardo dies a contestar un trist email).

La cosa és que ara estic cansadíssim, de fet, però necessito els moments de descompressió nocturna o rebentaré. Vaig molt apurat, no sé si duraré molt. Els ulls s’entelen i les celles em tiben.

Avui la nit ha estat molt entretinguda: a quarts de quatre ha decidit que no dormiria més, tot i els intents i els biberons. Finalment, rendit davant l’evidència i els seus moviments de cadera, he fet que es llevés per a gatejar. Eren quarts de sis i el frenesí no pareixia d’aquella hora. Jugava i es movia com si fos un dia qualsevol a ple sol i amb el món en marxa, però era fosc i no se sentia ni una ànima. Quan ha sortit el sol, encara rondava, tot i que ja mostrava signes de rendició. El biberó no li ha durat més de tres glops i ha caigut.

Ara la tinc al costat en forma d’imatge ampliada a la pantalleta de la càmera. La Xuel insisteix a ampliar-li el zoom per quatre i així poder observar el moviment subtil de píxels que vol dir que respira. Ara és amb l’Esther, la Mar i el Frank sopant a l’Arç.

Ara es mou. No tardaré a dormir. El Josep haurà tret els gossos?