El Jardí

6 min read

BLOC 1: L’OBSERVACIÓ IMMANENT (L’AUTÒPSIA EN VIU)

Instrucció per als alumnes: Prohibit mirar el programa de mà o Google. Només ulls i orelles.

1. L’ESPAI ESCÈNIC (Arquitectura i Geografia)

1.1. Pregunta: Com es delimita el perímetre de l’acció (la “frontera”)?

  • Marcat: Hi ha línies a terra, una catifa o una tarima que delimita clarament “això és teatre, allò no”.

  • Desdibuixat: Els límits són difusos; l’escenografia envaeix la platea o les parets del teatre.

  • Inexistent: L’acció passa entre la gent sense cap marca territorial.

1.2. Pregunta: Quina és la “verticalitat” de l’escenari (Joc de poder)?

  • Elevat: Els actors estan per sobre del públic (autoritat, distanciament, jerarquia clàssica).

  • A nivell de terra: Els ulls de l’actor estan a l’alçada dels del públic (igualtat, proximitat humana).

  • Enfonsat: El públic mira cap avall, com en un amfiteatre anatòmic o una plaça de braus (l’actor com a víctima o subjecte d’estudi).

1.3. Pregunta: L’espai és fix o mutable durant la funció?

  • Estàtic: L’espai és el mateix de principi a fi (unitat de lloc).

  • Transformable (a vista): Els actors o la maquinària canvien l’espai davant nostre (teatralitat visible).

  • Transformable (a fosc): L’espai canvia quan no mirem (il·lusió de màgia/temps).

2. L’ESCENOGRAFIA (Matèria i Textura)

2.1. Pregunta: Quina és la textura predominant dels materials?

  • Orgànica: Fusta, terra, aigua, foc real, plantes. (Evoca natura, visceralitat).

  • Industrial/Freda: Metall, plàstic, formigó, vidre. (Evoca hostilitat, modernitat, presó).

  • Tèxtil: Telons, gases, roba. (Evoca somni, suavitat, amagatall).

  • Virtual: Llum, projeccions, làser. No hi ha matèria tangible.

  • Plàstic/Brossa: Brutícia, artificialitat, matèria orgànica podrida…

2.2. Pregunta: Quin és el nivell de detall dels objectes?

  • Hiperrealista: L’objecte està brut, gastat, sembla tret de la vida real.

  • Utillatge net/nou: L’objecte sembla acabat de comprar, sense història (típic en comèdies comercials o estètica pop).

  • Sinècdoque (La part pel tot): Una sola finestra penjada representa tota una casa; una branca és tot un bosc.

3. LA IL·LUMINACIÓ (Dramatúrgia de la Llum)

3.1. Pregunta: Quina és la “temperatura” de l’escena?

  • Càlida: Ambres, taronges, grocs (intimitat, llar, calor, passat).

  • Freda: Blaus, blancs glacials (distància, soledat, nit, quiròfan).

  • Saturada: Colors purs i violents (vermell, verd) que no existeixen a la natura d’aquesta manera (estètica de videoclip o malson).

3.2. Pregunta: D’on prové la llum (la direccionalitat)?

  • Frontal: Aplaneix els rostres, elimina ombres. Tot es veu clar.

  • Lateral (Carrer): Marca molt el relleu del cos i les arrugues. Dona volum i dramatisme (dansa).

  • Contrallum: Ve de darrere. Retalla la silueta en negre, esborra la cara i l’identitat. Misteri o divinitat.

  • Zenital: Cau just a sobre del cap. Crea ombres als ulls (calavera). Aïlla el personatge en el seu món.

4. EL SO (Paisatge Sonor)

4.1. Pregunta: Quina relació hi ha entre so i acció?

  • Sincrònic/Redundant: El so subratlla el que veiem (cop de puny = so de cop; petó = música romàntica).

  • Contrapunt: El so contradiu l’emoció visual (escena de tortura amb música alegre; escena de festa en silenci total).

  • Atmosfèric: Un brunzit constant (drones, vent) que genera tensió subconscient sense ser melodia.

4.2. Pregunta: Quin és el tractament de la veu dels actors?

  • Acústica natural: Sentim la vibració real de les cordes vocals a l’espai.

  • Amplificada (Microfonia): Veu processada, xiuxiuejos que se senten gegants (efecte cinematogràfic, intimitat artificial).

  • Deformada: Ús de filtres, ressò o distorsió per deshumanitzar la veu.

5. EL TREBALL ACTORAL (Cos i Presència)

5.1. Pregunta: On està el centre de gravetat dels cossos?

  • Alt/Aeri: Pits oberts, baretes amunt, moviment lleuger (ballet, comèdia, heroisme).

  • Baix/Terra: Pelvis relaxada, genolls flexionats, pes a terra (dansa contemporània, tragèdia, personatges rurals).

  • Tancat/Contracturat: Espatlles endins, tensió (por, malaltia, opressió).

5.2. Pregunta: Com es relacionen els actors entre ells (proxèmia)?

  • Contacte constant: Es toquen, s’agafen, envaeixen l’espai personal (violència o amor).

  • Distància asèptica: Mantenen sempre metre i mig de distància, mai es toquen (fredor, protocol, incomunicació).

  • Frontalitat: Parlen entre ells però miren al públic (teatre clàssic, monòlegs compartits).

5.3. Pregunta: Quin és el nivell d’energia (tonus)?

  • Quotidià: Com la vida real (naturalisme televisiu).

  • Extra-quotidià: Energia dilatada, moviments més grans o més lents que a la vida (teatre físic, Noh, mim).

  • Estat de trànsit: Esgotament real, suor, respiració agitada per esforç físic real en escena.

6. VESTUARI I CARACTERITZACIÓ (La Pell Social)

6.1. Pregunta: El vestuari defineix l’individu o el grup?

  • Individualitzat: Cada personatge vesteix diferent segons la seva psicologia.

  • Uniformat: Tots vesteixen igual o molt semblant (anul·lació de l’individu, exèrcit, cor grec, presó, treballadors).

  • Neutre: Roba d’assaig (negre), xandall o roba de carrer actual sense marcar personatge.

6.2. Pregunta: Quina relació té amb el temps històric?

  • D’època (Filològic): Fidel al moment històric de l’obra (cotilles, espases).

  • Contemporani: Vestits i corbates, texans.

  • Atemporal/Eclèctic: Barreja d’èpoques (un rei amb corona i vambes Nike).

  • Futurista/Fantàstic: Materials i formes que no existeixen al carrer.

BLOC 2: LA INVESTIGACIÓ TRANSCENDENT (CONTEXT I GÈNESI)

Instrucció: Ara obrim els llibres, llegim el programa i investiguem.

7. EL TEXT I L’AUTORIA

7.1. Pregunta: Quina intervenció ha fet el dramaturg/director sobre el text original?

  • Poda/Tall: S’han eliminat personatges secundaris o trames senceres per escurçar o focalitzar.

  • Fusió: Dos personatges s’han convertit en un de sol.

  • Canvi de gènere/rol: Personatges masculins ara són femenins (o viceversa).

  • Traducció/Adaptació lingüística: S’ha modernitzat el llenguatge antic o s’ha mantingut l’arcaic?

7.2. Pregunta: Com està estructurat el temps narratiu?

  • Lineal/Cronològic: A passa abans que B.

  • El·líptic: Hi ha grans salts de temps endavant.

  • Circular: L’obra acaba exactament com comença.

  • Fragmentat/Flashbacks: Salts endavant i endarrere desordenats.

8. EL CONTEXT DE PRODUCCIÓ I RECEPCIÓ

8.1. Pregunta: Quina és la tradició escènica del director/companyia?

  • Teatre de Text: La prioritat sempre és l’autor i la paraula.

  • Teatre d’Imatge: La prioritat és l’impacte visual (ex: Castellucci, Robert Wilson).

  • Teatre Documental: La prioritat és la realitat política i els fets reals (ex: Rimini Protokoll).

8.2. Pregunta: Com dialoga aquesta obra amb l’actualitat immediata?

  • Reacció directa: L’obra parla d’un tema que està a les notícies ara mateix (guerra, crisis, lleis).

  • Evasió: L’obra pretén allunyar l’espectador dels problemes actuals.

  • Metàfora política: Utilitza un conte antic per criticar un governant actual sense anomenar-lo.

9. LA SEMIÒTICA GLOBAL (La Síntesi)

9.1. Pregunta: Hi ha “Intertextualitat” o referències culturals externes?

  • Pictòriques: L’escena reprodueix un quadre famós (ex: un Sant Sopar, un quadre de Hopper).

  • Cinematogràfiques: Homenatges a escenes de pel·lícules conegudes.

  • Pop/Kitsch: Ús icones de la cultura de masses (marques, cançons de ràdio, mems).

9.2. Pregunta: Quin és el “Codi Ètic” de l’espectacle?

  • Provocació/Xoc: Busca ofendre o incomodar l’espectador per despertar-lo.

  • Empatia/Catarsi: Busca que l’espectador plori i s’alliberi emocionalment.

  • Intel·lectual/Didàctic: Busca ensenyar una lliçó o tesi sense grans emocions (teatre de tesi).

Graph View

Backlinks