origen:: Galatea
Classe 2
(a la 1 no hi vaig ser)
Estilització: decisions internes que doten de coherència interna, harmonia.
Decisions de direcció
- Canvis dramatúrgics? Sí, si aporten, si sumen.
- Llocs on passa l’acció. Ho mantinc?
- Quins personatges hi surten? Com els veig? Quin càsting necessito?
- Època: hi haurà relacions que canvien, no? I la comunicació no és la mateixa, que fa que potser no tingui sentit. El llenguatge té sentit?
Vestuari
- El vestuari pot ser d’època i seguir parlant sobre nosaltres, i ser universal.
- Anècdota: entrada a l’institut, vestuari “atemporal”. Què vol dir atemporal? De negre, de blanc?
- En quin moment està el personatge?
Il·luminació
- Il·luminador: saber ambients, hores del dia…
- No és bo tenir tot càlid o tot fred: contrastos.
- La llum no ha de ser anecdòtica
- Bona comuniació entre il·luminació i escenografia.
Format
- El format: petit, mitjà o gran; interior o de carrer; etcètera. No són el mateix! D’un lloc a l’altre la proposta canvia, es redimensiona.
- Tres bandes, potser una paret, no més.
- Teatre de carrer: la il·luminació canvia totalment.
- L’espai també marca el tipus d’interpretació.
- S’ha de cuidar l’espai sonor, amb la microfonia. No un so pla, uniforme, sinó donar profunditat.
Escenografia
-
Escenografia: practicable o no practicable. És molt diferent de cara a disposició i materials.
- A vegades, els escenògrafs fan practicables coses que no calen.
- Està bé aprofitar els objectes, si hi surten. No només treure una taula per a menjar:
- Exemple d’escenografia que es transforma i tot és practicable: Canto jo i la muntanya balla.
-
Espai gestual: el que creen els actors. El seu moviment crea diferents espais. creen espais en tant que ells són "escenografia"?, o vol dir marcar els espais?
- Col·locar espais amb la veu, fer imaginar visualment. És a dir, l’actor ha de tenir situat l’espai al cap.
- Escenògraf: parlar de la tesi, objectiu. L’espai no és anecdòtic.
-
Com és l’entrada del públic? Com són els canvis d’escena? Com és el final quan el públic marxa?
Espai sonor
-
Música, efectes, veus en off…
-
Música en directe, cançons cantades en directe…
-
També la veu dels actors són importants.
-
S’ha de cuidar el so: com és el mòbil que sona? (i què diu del personatge?) Com sonen les coses?
-
Què diu el text? Tot està en el text.
- No pots imposar un subtext tan lluny que sigui impossible per a l’actor i per al públic.
-
No pots posar una patata, un text que digui “patata” i algú parlant de “patata”. No podem subratllar-ho tot.
- Cada part POTSER no ha d’il·lustrar-ho tot: no cal que, si és nadal, hi hagi un arbre, la gent vagi amb rens, hi hagi regals, llar de foc…
- Problema: si parlem amb cada part per separat (escenografia, vestuari…) i apuntem cap a una banda o una altra.
- Cada part POTSER no ha d’il·lustrar-ho tot: no cal que, si és nadal, hi hagi un arbre, la gent vagi amb rens, hi hagi regals, llar de foc…
Comentaris / Preguntes
- Anar abans amb la companyia (lovely).
- Negociar sortides amb actors sobre l’estada a l’escenari i la sortida.
- Escenografia: saber amb què es mourà.
- Bons materials i triats.
- Si es pot passar per darrere.
- Quina obra estan fent al mateix temps.
- Compte quan el teatre et posa l’espai sonor a l’entrada o la sortida!
- Objectes, mida de l’espai.
- Il·luminació de carrer.
Classe 2
Direcció d’actors
- Fer entendre el glossari de paraules que el director usa i com les entén (prejoc, organicitat, realisme…) i posar-les en comú
- La comunicació i el diàleg és vital
- Dir les paraules justes i precises. Tenir un vocabulari ric, que pugui descriure de manera efectiva què es vol.
- Evitar els NO, NO, NO. Trobar fórmules per a donar indicacions des de la positivitat.
- Evitar treballar amb indicacions negatives: “aquí el personatge no està enfadat”. Això és poc útil.
- Treballar amb accions actives i objectius.
- No cal que ho pensi tot el director:
- La direcció no hauria de ser només fer semàfors (entres per aquí, entres per allà); per què es mou així, d’on parteix i a on va, quin és l’objectiu.
- Quina relació tenen els personatges? Què volen uns dels altres?
- El fonament són els objectius i les circumstàncies. Després, ja són els matisos: subtext, entonació,
- No donar cinquanta direccions totes juntes. Una o dos indicacions de cop, no més.
- És important dir que SÍ al que t’interessa, que l’actor ho fixi.
- Actrius i actors amb cabells llargs: compte amb el cabell de que tapa la cara. Que es posin clips o diademes, i fixar-ho abans de l’estrena. I si és llarg i apartar-se’l és un tic de personatge, perfecte. Però ha de ser consensuat, sense sorpreses.
Atrezzo
- Triar objectes que reforcin la tesi o l’univers.
- Tot el que no estigui a l’escenari, si no es treu, es queda a l’escenari. És important que el moviment i els tempos estigui previst. Els canvis són importants i necessiten el seu assaig.
- No tardar a tenir atrezzo, millor no tenir-lo a última hora.
- NO fer totes les proves (utilleria, vestuari, so…) el mateix dia. Fer-ho en dies diferents, per a centrar-se cada dia en una cosa.
Caracterització
- Intentar ser coherent amb el personatge que s’està construint.
- És útil per a marcar el pas del temps.
Projeccions
Comentaris / Preguntes
- Crear un espai a partir d’una projecció.
- Pot estabir un diàleg que parli o que redefineixi l’acció.