Curs escenificació GALATEA

origen:: Galatea

Classe 2

(a la 1 no hi vaig ser)

Estilització: decisions internes que doten de coherència interna, harmonia.

Canvis dramatúrgics? Sí, si aporten, si sumen.
Llocs on passa l’acció. Ho mantinc?
Quins personatges hi surten? Com els veig? Quin càsting necessito?
Època: hi haurà relacions que canvien, no? I la comunicació no és la mateixa, que fa que potser no tingui sentit. El llenguatge té sentit?

El vestuari pot ser d’època i seguir parlant sobre nosaltres, i ser universal.
- Anècdota: entrada a l’institut, vestuari “atemporal”. Què vol dir atemporal? De negre, de blanc?
En quin moment està el personatge?

Il·luminador: saber ambients, hores del dia…
- No és bo tenir tot càlid o tot fred: contrastos.
- La llum no ha de ser anecdòtica
Bona comuniació entre il·luminació i escenografia.

El format: petit, mitjà o gran; interior o de carrer; etcètera. No són el mateix! D’un lloc a l’altre la proposta canvia, es redimensiona.
- Tres bandes, potser una paret, no més.
- Teatre de carrer: la il·luminació canvia totalment.
- L’espai també marca el tipus d’interpretació.
S’ha de cuidar l’espai sonor, amb la microfonia. No un so pla, uniforme, sinó donar profunditat.

Escenografia: practicable o no practicable. És molt diferent de cara a disposició i materials.
- A vegades, els escenògrafs fan practicables coses que no calen.
- Està bé aprofitar els objectes, si hi surten. No només treure una taula per a menjar:
  - Exemple d’escenografia que es transforma i tot és practicable: Canto jo i la muntanya balla.
Espai gestual: el que creen els actors. El seu moviment crea diferents espais. creen espais en tant que ells són "escenografia"?, o vol dir marcar els espais?
- Col·locar espais amb la veu, fer imaginar visualment. És a dir, l’actor ha de tenir situat l’espai al cap.
- Escenògraf: parlar de la tesi, objectiu. L’espai no és anecdòtic.
Com és l’entrada del públic? Com són els canvis d’escena? Com és el final quan el públic marxa?

Música, efectes, veus en off…
Música en directe, cançons cantades en directe…
També la veu dels actors són importants.
S’ha de cuidar el so: com és el mòbil que sona? (i què diu del personatge?) Com sonen les coses?
Què diu el text? Tot està en el text.
- No pots imposar un subtext tan lluny que sigui impossible per a l’actor i per al públic.
No pots posar una patata, un text que digui “patata” i algú parlant de “patata”. No podem subratllar-ho tot.
- Cada part POTSER no ha d’il·lustrar-ho tot: no cal que, si és nadal, hi hagi un arbre, la gent vagi amb rens, hi hagi regals, llar de foc…
  - Problema: si parlem amb cada part per separat (escenografia, vestuari…) i apuntem cap a una banda o una altra.

Anar abans amb la companyia (lovely).
- Negociar sortides amb actors sobre l’estada a l’escenari i la sortida.
Escenografia: saber amb què es mourà.
- Bons materials i triats.
Si es pot passar per darrere.
Quina obra estan fent al mateix temps.
Compte quan el teatre et posa l’espai sonor a l’entrada o la sortida!
Objectes, mida de l’espai.
Il·luminació de carrer.

Fer entendre el glossari de paraules que el director usa i com les entén (prejoc, organicitat, realisme…) i posar-les en comú
- La comunicació i el diàleg és vital
Dir les paraules justes i precises. Tenir un vocabulari ric, que pugui descriure de manera efectiva què es vol.
Evitar els NO, NO, NO. Trobar fórmules per a donar indicacions des de la positivitat.
- Evitar treballar amb indicacions negatives: “aquí el personatge no està enfadat”. Això és poc útil.
Treballar amb accions actives i objectius.
No cal que ho pensi tot el director:
La direcció no hauria de ser només fer semàfors (entres per aquí, entres per allà); per què es mou així, d’on parteix i a on va, quin és l’objectiu.
Quina relació tenen els personatges? Què volen uns dels altres?
- El fonament són els objectius i les circumstàncies. Després, ja són els matisos: subtext, entonació,
No donar cinquanta direccions totes juntes. Una o dos indicacions de cop, no més.
És important dir que SÍ al que t’interessa, que l’actor ho fixi.
Actrius i actors amb cabells llargs: compte amb el cabell de que tapa la cara. Que es posin clips o diademes, i fixar-ho abans de l’estrena. I si és llarg i apartar-se’l és un tic de personatge, perfecte. Però ha de ser consensuat, sense sorpreses.

Triar objectes que reforcin la tesi o l’univers.
Tot el que no estigui a l’escenari, si no es treu, es queda a l’escenari. És important que el moviment i els tempos estigui previst. Els canvis són importants i necessiten el seu assaig.
- No tardar a tenir atrezzo, millor no tenir-lo a última hora.
NO fer totes les proves (utilleria, vestuari, so…) el mateix dia. Fer-ho en dies diferents, per a centrar-se cada dia en una cosa.