Relacionat: Examen Categories Gramaticals
CATEGORIES GRAMATICALS
SUBSTANTIUS (noms)
Els substantius (els noms) designen éssers, objectes, llocs, conceptes, idees… És com una etiqueta que li posem a les coses per a identificar-les.
Els substantius són variables: gènere i nombre.
Detectar-los i saber-ne el gènere (masculí o femení) i el nombre (singular o plural).
- Detecta el substantiu i digue’n el gènere i el nombre: La meva cosina és alemanya —> COSINA, femení singular. Aquestes pipes salades valen un euro? —> PIPES, femení plural / EURO, masculí singular.
Saber diferenciar el fi/la fi, el llum/la llum, el pols/la pols…
Poder canviar-ne el gènere i el nombre.
- Canvia el gènere de l’oració: La meva cosina és alemanya —> EL MEU COSÍ ÉS ALEMANY.
- Canvia el nombre (singular a plural o plural a singular): La meva cosina és alemanya —> LES MEVES COSINES SÓN ALEMANYES. Aquells globus són tan macos… —> AQUELL GLOBUS ÉS TAN MACO…
ADJECTIUS
Els adjectius descriuen les coses. Són variables i coincideixen en gènere i nombre amb la cosa que descriuen: “una cotorra verda”, “que gran és aquell castell”, “les noies de la teva classe són molt altes”
Detectar-los i saber-ne el gènere i el nombre.
- Detecta el substantiu i digue’n el gènere i el nombre: La meva cosina és alemanya —> ALEMANYA, femení singular. Aquestes pipes salades valen un euro? —> SALADES, femení plural.
Canviar-ne gènere i nombre.
- (El mateix exemple dels substantius serveix.)
DETERMINANTS
Precedeixen els substantius i ens els presenten.
ARTICLES (conegut): el, la, els, les INDEFINITS (no conegut, qualsevol): un, una, uns, unes DEMOSTRATIUS (proximitat en espai i temps): aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles POSSESSIUS (propietat, pertinença): meu, meva, meus, meves teu, teva, teus, teves seu, seva, seus, seves nostre, nostra, nostres, nostres vostre, vostra, vostres, vostres seu, seva, seus, seves__
__Detectar-los, saber-ne el tipus i poder canviar-ne el gènere i el nombre.
VERBS
Els verbs són els mots que indiquen una acció.
Són mots molt variables.
En una oració, han de concordar amb el subjecte:
“L’Anayara col·lecciona caniques” i no “L’Anayara col·lecciono caniques” o “L’Anayara col·leccionem caniques”.
| Pronom | VERB en present | |
|---|---|---|
| 1ª sing. | JO | canto |
| 2ª sing. | TU | cantes |
| 3ª sing. | El cavall, La Marta | canta |
| 1ª plur. | NOSALTRES | cantem |
| 2ª plur | VOSALTRES | canteu |
| 3ª plur | ELLS/ELLES | canten |
PRESENT (ara mateix): canto, cantes…, jugo, jugues…, sec, seus, seuen…, sento, sents… PASSAT (abans, ahir, fa un any…): cantava, cantaves…, he cantat, has cantat…, vaig cantar, vas cantar…, cantí, cantares… FUTUR (després, demà, d’aquí a un any…): cantaré, cantaràs…, hauré cantat, hauràs cantat… CONDICIONAL: cantaria, cantaries…
INFINITIU: cantar, jugar, seure, sentir. (Els infinitius no es conjuguen)
Detecta el verb i digues si està en 1ª, 2ª o 3ª persona del singular o del plural. La meva cosina és alemanya —> ÉS, 3ª del singular. Vindreu amb mi al parc? —> VINDRÀS, 2ª del plural. No abandonis el teu gos. Ell no ho faria. —> ABANDONIS, 2ª del singular. FARIA, 3ª del singular. He tingut un somni increïble… —> HE TINGUT, 1ª del singular.
Detecta el verb i digues si està en infinitiu, present, passat, futur o condicional. La meva cosina és alemanya —> ÉS, present. Vindreu amb mi al parc? —> VINDRÀS, futur. Ell no ho faria. —> FARIA, condicional. He tingut un somni increïble… —> HE TINGUT, passat. Bufar i fer ampolles! —> BUFAR, infinitiu. FER, infinitiu.
PRONOMS
Un pronom substitueix un nom (substantiu), així no ens cansem de repetir-lo.
Els pronoms són variables.
NOTA: Si un dels derminants que coneixes no va acompanyat d’un nom, és un pronom!
- Va acompanyat d’un nom? SÍ —> DETERMINANT NO —> PRONOM “Aquesta poma és massa àcida!”: AQUESTA és determinant. “Dona’m aquesta”: AQUESTA és pronom. “Coneixes la cançó?”: LA és determinant. “La coneixes o no?”: LA és pronom.
A més dels anteriors, has de conèixer els PRONOMS PERSONALS. N’hi ha de forts i de febles. Els febles, pobrets, com que són de nyigui-nyogui, poden tenir diferents formes depèn del lloc que ocupen.
| Pronom personal FORT | Pronom pers. feble (+ verb) | Feble amb apòstrof | Feble amb guió | |
|---|---|---|---|---|
| 1ª sing. | JO | EM pentino | M’ imagino / agafa ‘M | Netejar -ME |
| 2ª sing. | TU | ET pentines | T’ imagines / agafa ‘T | Netejar -TE |
| 3ª sing. | ELL/ELLA | ES pentina | S’ imagina | Netejar -SE |
| 1ª plur. | NOSALTRES | ENS pentinem | ENS imaginem | Netejar -NOS |
| 2ª plur | VOSALTRES | US pentineu | US imagineu | Netejar -VOS |
| 3ª plur | ELLS/ELLES | ES pentinen | S’ imaginen | Netejar -SE |
També hem de detectar aquests pronoms: HI i HO.
Detecta els pronoms: Aquesta tarda la portaré a casa —> LA Dona’m la mà. —> ‘M (EM) T’agrada aquesta camiseta o aquella? —> T’ (ET), AQUELLA (perquè no acompanya cap substantiu, està substituint “aquella camiseta”).
PREPOSICIONS
Ens donen informació sobre els complements de l’oració, ens els situen. Són invariables.
Detectar les següents preposicions (no cal saber-ne el tipus): a, amb, de, per, en
CONJUNCIONS
Uneixen parts de l’oració. Són invariables.
Detectar les següents conjuncions (no cal saber-ne el tipus): i, ni, o, que, però, perquè, si
ADVERBIS
Si l’adjectiu ens dona informació del nom, l’adverbi ens dona informació d’un verb (de vegades d’un adjectiu o d’un altre adverbi).
Els adverbis són invariables.
Detectar els següents adverbis: MANERA: bé, malament, millor, pitjor, així QUANTITAT: més, menys TEMPS: aviat, tard, avui, demà, sempre, mai AFIRMACIÓ/NEGACIÓ: sí, no, potser I també tots els que acaben amb -ment: francament, ràpidament, idealment…
EXERCICI
Detecta a quina categoria corresponen les paraules i extreu-ne tota la informació que puguis.
Una pallassa inflava globus a la platja.
Aquell dia d’abril vaig pensar que em moria.
La meva mare sempre diu que no dorm bé.
M’agrada el futbol.
Potser sí o potser no…
Jugàveu a tocar i parar.
Tu creus que aquell paio és intel·ligent? Més que jo, segurament…
Aviat tindré les notes del trimestre. No sé si seran bones o dolentes.